Les cites bíbliques

Llibres_biblia

Fixa’t en aquesta cita bíblica:

Al primer cop d’ull potser no s’entén massa (lletres, números, cometes i guions), però és l’expressió que s’utilitza normalment per trobar els textos que ens interessen de la Bíblia. Representen els llibres, els capítols i els versets de la Bíblia.

A fi que no fos massa difícil localitzar un text concret dins de la Bíblia, els llibres que la formen es van dividir en capítols, i aquests en versets.

El text original en manuscrits

Però els textos més antics que s’han trobat dels llibres de la Bíblia no tenien aquestes separacions en capítols i en versets, sinó que estaven escrits sense separacions en uns manuscrits molt antics. Aquests manuscrits representen la forma en què es va poder preservar i interpretar la tradició oral dels relats bíblics. Són texts escrits a mà, per a això s’anomenen manuscrits.

Constitueixen les fonts directes del text bíblic, que han arribat a través de papirs i pergamins.

Concretament, els manuscrits més antics de l’Antic Testament dels que es té constància són els Manuscrits de la mar Morta, escrits entre els segles III i I aC, que es van trobar dins d’unes coves (les coves de Qumran) prop de la mar Morta a Cisjordània (Judea i Samaria).

La Biblioteca de Qumran està formada per uns 800 documents que van ser descoberts entre 1947 i 1956 en 11 coves de la zona de Wadi Qumran, molt a prop de les ruïnes de l’antic poblat de Khirbet Qumran.

Manuscrit_mar_Morta

Entre un 80-85% dels manuscrits estan escrits en algun dels tres dialectes de l’hebreu, alguns en arameu i uns pocs en grec koine. Els textos, que daten entre els anys 250 abans de Crist i l’any 68, tenen una gran importància religiosa i històrica, perquè inclouen els documents bíblics més antics que es conserven (una còpia de cadascun dels llibres de la Bíblia hebrea, excepte el llibre d’Ester), són una prova documental de la diversitat de creences i pràctiques dels pobladors de la zona, i permeten copsar el desenvolupament del judaisme i el cristianisme.

La divisió del text

Durant molt temps, el text bíblic no contenia ni capítols ni versicles, i no va ser fins a l’any 1209 que Stephen Langton, professor de la universitat de la Sorbona i, més tard, arquebisbe de Canterbury, va dividir tota la Bíblia en capítols més o menys iguals.

: Robert Estienne

: Theodor Beza

El 1555, l’impressor Robert Estienne va introduir els versicles al marge del text del Nou Testament. Però va ser el 1565 quan Theodor de Beza va implantar la indicació dels versicles dins del text. Aquest sistema de divisió va ser acceptat oficialment pel papa Climent VIII el 1592.

En qualsevol cita bíblica primer s’indica el llibre de la Bíblia al qual pertany el text. En el nostre exemple de dalt Gn 24, 37-42, les primeres lletres “Gn” correspondrien a “Gènesi”, o sigui el llibre del Gènesi, però podria ser qualsevol altre llibre de la Bíblia, per exemple, el llibre dels Jutges, o bé el dels Psalms o bé l’evangeli de Marc, que, com tots els llibres de la Bíblia quan es citen, s’acostumen a expressar de forma abreujada, Jt, Ps o Mc. El primer número, després del nom del llibre de la Bíblia, indica el capítol on es troba el text i, finalment, els últims números, separats per una coma, indiquen quins són els versets que busquem.

Com es cita un text

Ja has vist que la cita Gn 24, 37-42 és la forma que s’usa per localitzar un text de la Bíblia. En aquest exemple, Gn es refereix al llibre del Gènesi; Gn 24, es refereix al capítol 24 d’aquest mateix llibre; i Gn 24,37-42, es refereix als versicles que van del 37 al 42 del capítol 24 d’aquest llibre.

Aquesta cita era fàcil, però poden ser bastant més complicades. Per exemple:

Quan se cita un text que comprèn diversos versicles , se separen entre si per un guionet (-). Per exemple: Gn 7,1-3 es llegeix Gènesi, capítol 7, des del versicle 1 al 3, tots dos inclosos.
Quan se citen dos o més versicles alterns d’un mateix capítol se separen per un punt (.). Per exemple: Gn 5,4.8 es llegeix Gènesi, capítol 5, versicles 4 i 8.
Quan se cita un text que abraça més d’un capítol se separen els capítols amb un guionet (-). Per exemple: Gn 7,1-8,3 es llegeix Gènesi, des del capítol 7, versicle 1 al capítol 8, versicle 3. Passa el mateix quan se citen diversos capítols complets. Per exemple: Gn 2-4 es llegeix Gènesi, capítols del 2 al 4, tots dos inclosos.
Quan es fan dues cites seguides d’un mateix llibre se separen per un punt i coma (;). Per exemple: Gn 7,3; 9,4 es llegeix Gènesi, capítol 7, versicle 3 i Gènesi, capítol 9, versicle 4.