En temps de Brèjnev, Andreï Filipov, el millor director d’orquestra de la Unió Soviètica, estava al capdavant de la cèlebre orquestra del Bolchoï. Però va ser destituït al negar-se a acomiadar els músics jueus, entre els quals estava Sacha, el seu millor amic. Trenta anys després, segueix treballant en el Bolchoï, però com a home de la neteja. Un dia en què es queda treballant fins molt tard, descobreix un fax dirigit al director del Bolchoï, en què el Teatre del Châtelet convida a l’orquestra a donar un concert a París.
Es confirma, Radu Mihaileanu segueix sent un cineasta de garantia des del punt de vista del cinema espiritual. Pel·lícules com “El tren de la vida” (1998), l’emocionant “Vés i viu” (2005) i ara “El concert” es plantegen la qüestió de Déu, en aquest cas després de la recerca de l’harmonia en un món convuls.
L’encertat d’aquest cineasta romanès és la combinació d’amabilitat, denúncia, entreteniment i profunditat antropològica. A través del gènere fronterer d’una comèdia dramàtica realitza la denúncia de la violació dels drets humans en el comunisme soviètic, plantejada més com una desviació del que és humà que com una qüestió política. Perquè en definitiva, l’interès dels seus personatges sempre es concentra en la possibilitat de girar l’ànima cap a la bondat.
deltoni matèria 