La vida de Jesús, fruit de productes èpics a Hollywood, radicals com el de Pier Paolo Pasolini, hiperviolents com el de Mel Gibson o fins i tot musicals com “Jesucrist Superstar”, pot encara trobar una nova mirada?
Doncs potser sí: “Matar a Jesús”. Una producció televisiva de dues hores de durada i basada en el llibre homònim de Martin Dugard i Bill O’Reilly. De l’èpica s’encarrega Ridley Scott en la producció i del rigor històric i els paisatges, National Geographic, de manera que “Killing Jesus” és un producte televisiu lluny del convencional, per la complexitat moral, política i social que dóna a passatges claus del Nou Testament.
Miracles potser explicables científicament, espiritualitat revestida de filosofia humanista i passatges bíblics que podrien recordar qualsevol intriga de poder actual són els elements narratius amb els que “Killing Jesus” es proposa atraure creients i a no creients.
El primer que crida l’atenció és que l’actor que interpreta Jesús, Haaz Sleiman, va rebre educació musulmana i es declara agnòstic. Però per a ell, el que va fer gran a Crist “no va ser la seva divinitat, sinó la seva humanitat”, diu en una entrevista amb un grup de periodistes. “Humanitzar-lo a ell i a la història en la mesura del possible és l’objectiu d’aquesta producció. En altres és eteri, espiritual, el fill de Déu. Jo no havia de demostrar això. Aquest Jesús sagna quan el fereixen, pateix quan l’assoten . Va venir a aquest món per ser un home més “, assegura. “Va venir a ensenyar-nos el que érem capaços de ser com a humans. Que tots podem ser, en certa manera, Jesús”, conclou aquest intèrpret libanès de poderosa mirada que va realitzar l’audició per Skype per esdevenir el “rei de reis”.
En segon lloc, i gràcies a un equip de 250 tècnics i especialistes i més de 4.500 extres, “Killing Jesus” és un fresc històric sobre l’etern formiguer de conflictes que és l’Orient Mitjà, encara que hagi estat rodada al Marroc. Queden explicades de manera més minuciosa que mai les intrigues i embolics tant en el poder polític, liderat per Herodes Antipas i Ponç Pilat, com en el religiós, amb els líders del temple jueu Caifàs i Anàs al capdavant. “Són trames summament actuals. La figura de Jesús va despertar moltes pors a la comunitat política i religiosa i la por segueix sent alguna cosa amb el que breguem avui dia, que ens genera la intolerància que va acabar amb Jesús. La història es repeteix”, assegura a Efe l’irlandès Eoin Macken, que interpreta Herodes Antipas, a qui va seduir Salomé i va ordenar tallar el cap a Sant Joan Baptista “Antipas era molt feble i va ser empès a fer moltes de les coses que va fer. Era un home molt poderós però ple de febleses. Tots els personatges que habitualment han estat considerat dolents en el Nou Testament tenen aquí una complexitat emocional que ajuda a entendre’ls” , afegeix Macken.
I, per acabar, “Killing Jesus”, en ple segle XXI, es permet anar més enllà del suggeriment el contingut eròtic soterrat de les Sagrades Escriptures i expressar sense pudor la violència d’alguns dels seus passatges, amb especial càrrega sensual en el personatge de Salomé, que interpreta Stephanie Leonidas. I és que Leonidas considera que, aporti alguna cosa nova o no, “sempre és rellevant parlar de religió. La Bíblia és una de les històries més grans contades i ens influeix a tots, ens agradi o no. La religió sempre serà controvertida, però com éssers humans necessitem debatre contínuament “, conclou. (Font: “Killing Jesus”, el Evangelio según National Geographic)
|
|
deltoni matèria 