“A la recerca del foc”

La pel.lícula “A la recerca del foc” vol representar els orígens de l’ésser humà i evoca el període en què la humanitat abandona la condició animal. Com ja sabem, un dels punts cabdals d’aquesta evolució va consistir em el domini del foc, i la pel.lícula narra precisament aquest afany de l’home prehistòric per descobrir el foc. També hi trobem aquella primera experiència humana davant d’allò que el depassa o supera. Allò que no pot comprendre, però que demana una resposta.

“A la recerca del foc”

“A la recerca del foc” planteja, amb la seva voluntat de representar cinematogràficament la Prehistòria, alguns dels problemes límit del cinema històric. Sens dubte es tracta d’un meritori esforç per a «formalitzar» -és a dir, oferir la reconstrucció visual d’un referent històric- un passat tan remot que no ha deixat indicacions explícites, sinó més aviat pistes o indicis parcials i indirectes, de tal manera que qualsevol esforç de visualització ha de correspondre a unes hipòtesis de treball definitives. Aquest esforç va molt més enllà d’anteriors films centrats en aquella època, no tant per la seva «exactitud» com per la coherència global del projecte, capaç d’assumir les inevitables limitacions de partida i d’operar productivament amb elles. Així, Annaud i els responsables del film parteixen del seu exacte paper com a responsables d’una hipòtesi reconstructora, en el terreny de la caracterització física dels protagonistes, del treball d’expressió corporal (amb la col laboració de Desmond Morris), de la sumaria expressió linguística (aqui l’assessorament fou d’Anthony Burgess), dels utensilis i objectes, etcetera, que permeten atorgar una indubtable versemblança, ampliable als espais geogràfics on transcorre l’acció.

Tanmateix, convé no deixar-se endur per les aparences: “A la recerca del foc” és creïble, fins i tot versemblant, però no és en absolut exacta; possiblement tampoc no ho pretén.

Efectivament, cal entendre el film d’Annaud com una evident metàfora, inicialment centrada en la significació del foc en el naixement d’una humanitat civilitzada, però en definitiva destinada a consolidar l’evidència del caràcter evolutiu de l’espècie humana i de la importància que hi tenen els factors culturals. Amb això hem d’entendre que les evidents incorreccions cronològiques (coexistència espacio-temporal de grups humans amb situacions evolutivo-culturals molt diferents i distants, concentració de situacions revolucionàries en aquest procés -de salt qualitatius- més enllà de tota lògica, interpretació des del nostre coneixement modern d’unes formes de vida difícilment imaginables per a nosaltres, etcètera) no poden entendre’s més que com a reconeixement d’aquest caràcter metafòric: el foc és sinònim de la vida civilitzada i aquesta és la consolidació de la idea de l’«homo sapiens» com a directe antecessor nostre.

Tot el que hem dit fins ara, que afecta molt especialment el valor històric i antropològic del film, no desdiu un altre aspecte decisiu: “A la recerca del foc” és una pel.lícula d’aventures. Primer perquè està basada en un clàssic literari del gènere, el llibre La guerra del fuego de H. Rosny, fet que atorga un valor suplementari al film, ja que l’argument correspon a un text de principi de segle per tant a unes posicions històricament datades pel que fa a la Prehistòria. En segon lloc, perquè En busca del fuego s’ajusta perfectament als esquemes definidors del gènere: petit grup de personatges realitzen un incert viatge envoltat de perills i encontres de diferent significat, en busca d’un tresor -el foc significa la supervivència-, el desplaçament físic dels quals es combina amb una transformació intel.lectual i espiritual.

Això no és necessàriament un desmèrit per al film, donat que el viatge i l’aventura ocupen un lloc preferent en les estructures bàsiques del relat en totes les cultures humanes (i com a conseqüència en la Història del Cinema); en qualsevol cas, hem de ser conscients de la potència d’aquesta estructura genèrica davant les solucions que el film va proposant: situacions de clímax i emoció, la trobada de companyia femenina, el paper del líder durant l’expedició, el final feliç, etcètera.

En resum, aquestes estructures narratives i aquesta vocació simbòlica del relat que allunyen “A la recerca del foc” de la possible veracitat històrica, l’apropen al seu valor com a testimoni d’aquesta civilització que sense el foc possiblement hagués estat impossible.

Qüestionari sobre la pel·lícula

Després de veure la pel·lícula contesta aquestes cinc preguntes.

a) Si haguessis de dividir la pel.lícula en capítols, ¿quants en faries i quin títol posaries a cadascun?

b) ¿Quines conseqüències creus que va tenir la descoberta del foc pels homes i dones de la Prehistòria?

c) ¿Què aporta la noia al grup d’homes protagonistes?

d) ¿Quin dels aprenentatges que fa el grup inicial d’homes a través de tota la pel·lícula et sembla més important?

e) Les pel.lícules acostumen a transmetre un o més missatges. ¿Quina és per a tu la cosa més important que ens vol fer arribar aquesta cinta?