Pariah

Steve i Sam són una parella interracial als que un dia ataquen inesperadament una banda de skinheads neonazis. El brutal atac té conseqüències fatals en les seves vides. Tot i que Steve aconsegueix refer-se de les seves ferides físiques, Sam no supera el trauma que li ha suposat que la violessin i acaba suïcidant-se, el que deixa a Steve assedegat de venjança. Decideix fer-se passar per skin per poder infiltrar-se en un grup i intentar comprendre les raons que els porten a perpetrar semblants actes d’odi i violència. Steve ha d’aprendre a actuar com ells, pensar com ells i, si és possible, convertir-se en un d’ells. D’aquesta manera, podrà matar-los. Un cop aconsegueix ser acceptat a la banda, Steve comença a descobrir les raons per les quals aquestes persones s’han convertit en el que són i acaba cometent crims inconfessables i convertint-se poc a poc en el que intentava destruir.

Estem davant d’una pel·lícula valenta i ben feta. No pel tema, que ja de per si és arriscat, sinó pel tractament que se li dóna i el desenvolupament de la trama. Una pel·lícula sobre l’odi podria haver-se fet des d’una perspectiva a la recerca de la moralitat. Però el director decideix fer una pel·lícula / investigació amb les armes que donen la poètica audiovisual. I les seves eleccions no podrien haver estat més encertades. La càmera es limita a retratar un microcosmos compost d’éssers violents sense jutjar les seves accions ni la moralitat d’una ideologia. Un personatge extern es veu inclòs en l’espiral de sang a causa d’un desig de venjança i acaba arribant a ser un d’ells: capaç d’agredir i matar. D’on surt l’odi? Quina és la mala llavor? Segurament el mateix odi que es retroalimenta. I com a investigació està molt bé aquesta cinta. Hal Hartley diu que fa pel·lícules sobre les coses que no entén. I sembla que el director no entenia res quan va començar en el projecte d’aquest autèntic film de terror. I també sembla que la poètica el va ajudar a entendre. Sense moralitats, com un cop de puny a la consciència, la pel·lícula es desenvolupa matemàticament amb una estructura clara i dramàticament competent. Això si, és per a majors i per consciències plenament formades i sòlides (a més d’estómacs a prova de bombes).