Lutero (2003)

Lutero-Caratula

Alemanya, principis del XVI. Martí Luter va ser un monjo agustí que va provocar un cisma dins de la Cristiandat. Al monestir, una detinguda i reflexiva lectura de la Bíblia, el porta replantejar algunes qüestions. El 1517, penja a la porta de l’església de Wittenberg les seves 95 tesis, que, a més de negar alguns dogmes, condemnaven les butlles d’indulgència que l’Església venia per recaptar fons per a la construcció de la Basílica de Sant Pere del Vaticà. Portat davant la Dieta Imperial de Worms, Lutero es nega a retractar-se, llevat que puguin provar, basant-se en la Bíblia, que les seves tesis són falses. A continuació és acusat d’heretgia i excomunicat pel Papa Lleó X. En aquesta situació es veu obligat a escapar i viu com un proscrit mentre tradueix el Nou Testament del llatí a l’alemany. La postura desafiant de Luter anima els camperols a rebel·lar-se contra els senyors i cremar esglésies. Aterrit per la repercussió que les seves paraules han tingut entre els seus seguidors, Lutero es veu obligat a trobar una manera d’acabar amb el caos regnant.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s