Les mediacions religioses

Per al trobament de Déu amb els homes, es necessiten unes realitats materials que s’anomenen “mediacions”. A través d’elles es perceb la presència misteriosa de Déu que, d’alguna manera, passa a ser visible. Les mediacions són, doncs, realitats profanes que es converteixen en sagrades quan manifesten la presència de la divinitat.

Els llocs sagrats formen part d’aquestes mediacions. Són espais dedicats a la divinitat. El creient necessita espais on trobar-se amb el transcendent, uns punts que li serveixen d’encontre amb el Déu i que poden ser naturals, com els rius, les fonts, les muntanyes…

o bé creats per l’home, com els santuaris, les pagodes, les mesquites…

De la mateixa manera, elegeix uns dies concrets al llarg de l’any i al llarg de la seva vida i els consagra a Déu exclusivament. Són els temps sagrats, dedicats especialment a la celebració i a l’experiència religiosa. Per exemple l’any litúrgic (Advent, Nadal, Quaresma, Pasqua), les festes litúrgiques (el mes de Ramadà, el dissabte, el diumenge, etc.) o bé festes relacionades amb fenòmens naturals (equinocis, solsticis).

Els símbols són signes que fan referència a una realitat religiosa. Per diferents raons, una religió ha convertit un signe profà en un signe sagrat amb sentit religiós. En algunes religions apareixen com a símbols el Sol, les pedres, l’aigua, els animals, etc. Dins del cristianisme es poden assenyalar, entre d’altres, el peix, l’alfa i l’omega, la creu, i el crismó.

Els textos sagrats són la mediació religiosa més universal entre les religions. Pràcticament totes les religions tenen uns llibres o textos que recullen els seus fets, les creences fonamentals i les vivències religioses de les persones creients.

Les persones sagrades. Normalment es dediquen al culte sagrat, com a missatgers o enviats per la divinitat. Totes les religions tenen persones especialment consagrades: fetillers, bruixes o xamans, en les religions primitives; el Papa, els bisbes i els sacerdots, en el cristianisme; els brahmans a l’Índia; els rabins en el judaisme; o els imams dins de l’islam.

Els mites religiosos són relats, situats en un temps remot, en què apareix Déu com un personatge, juntament amb els éssers humans i altres elements naturals. Té la funció de respondre a determinades preguntes religioses que les persones s’han fet al llarg de la història: d’on ve el món, què passa després de la mort, etc.

panís

El mite de la creació al món maia

El Popol Vuh és el text sagrat que narra la creació maia. El déu original (del que no se sap res) conviu amb dos déus, Tepeu i Gucumatz, amagats en un caos blau i verd (per tant dins de l’aigua, com a la majoria de tradicions). Aquests dos dialoguen i arriben a l’acord de crear tot el que existeix. També és a partir de la paraula que comencen a sorgir les coses i omplen el buit que hi havia abans.

Intenten que les noves criatures els respectin i els preguin però els animals no saben parlar. Intenten crear els homes de diverses matèries, entre elles fang (una altra constant mitològica) i fusta, però les races no són apropiades i les destrueixen o converteixen en micos. Llavors demanen consells als seus avantpassats (dels que tampoc se sap l’origen) i aquests aconsellen usar el blat de moro per crear l’ésser humà.

Mite africà de la creació

L’oració és, possiblement, l’expressió religiosa més típica. Mitjançant l’oració, la persona religiosa dirigeix el seu pensament, el seu cor i tot el seu ésser envers Déu, en una lloança, una súplica o fins i tot una queixa. La persona religiosa sent la presència de Déu dins seu i s’hi adreça en el silenci i la intimitat. Per això, el tipus de llenguatge que s’utilitza en les oracions és generalment un llenguatge poètic i intimista.

Que tots els éssers vius de les deu direccions
habitin sempre amb salut i alegria,
que visquin d’acord amb la conducta del Dharma,
i que cadascun dels seus desitjos es vegi satisfet.
Que m’alliberi del karma, dels enganys i dels mares kàrmics,
per esdevenir capaç de viure en el món sense que m’afectin les seves taques,
com un lotus impolut creix en el fang,
i com el sol i la lluna resplandeixen sense obstacle en el cel.
Que m’esforci per aplacar el dolor,
que porti els éssers vius només a la felicitat i al goig.

(Pregària budista)

 En nom de Déu, el Compassiu, el Misericordiós.
Alabat sigui Déu, Senyor dels Móns.
El molt Misericordiós, el Compassiu.
El rei del dia del judici!
A tu només et servim i a tu només implorem ajuda!
Guiats pel camí recte.
Via d’aquells en qui Tu et complaus.
I no dels que són objecte de la teva còlera
i s’han apartat del camí.(Pregària islam)
Oh Senyor,
feu de mi un instrument de la vostra pau!
On hi ha odi, que jo hi porti amor.
On hi ha ofensa, que jo hi porti el perdó.
On hi ha discòrdia, que jo hi porti unió.
On hi ha dubte, que jo hi porti l’esperança.
On hi ha error, que jo hi porti la veritat.
On hi ha desesperació, que jo hi porti l’esperança.
On hi ha tenebra, que jo hi porti la llum.
Oh Mestre,
feu que jo no cerqui tant:
ser consolat, com consolar;
ser comprès, com comprendre;
ser estimat, com estimar.
Perquè és donant que es rep;
perdonant que s’és perdonat;
morint que es ressuscita a la vida eterna.

(Pregària cristiana)

La moral, el comportament. La relació amb Déu provoca que la persona religiosa modifiqui la seva conducta i actuï en la vida d’acord amb el que Déu li demana. El fet de creure compromet tota la vida de la persona, que es veu orientada i transformada per les seves creences.

Els ritus són accions que es repeteixen sempre de la mateixa manera. Dins de les religions tenen la funció de fer presents accions divines que van succeir en el passat, i d’aquesta manera permeten la unió amb la divinitat.

Activitats:

Qüestionari sobre les mediacions
Mots encreuats sobre les mediacions
Completa el text

Enllaços per saber-ne més

El peix com a símbol cristià
Mites de la creació
Les religions al món
fletxa_dreta“El senyor de les mosques” fletxa_dretaEl sagrat fletxa_dretaDefinició de religió ampliada
 fletxa_dretaEls llocs sagrats Les mediacions religioses

Deixa un comentari