Les pel·lícules, concloses entre 1955 i 1960, estan basades en les novel·les del bengalí Bibhutibhushan Bandopadhyay, que suposa una maduració narrativa del gènere Bildungsroman. La trilogia és considerada per crítics de tot el món, com un dels millors èxits de la cinematografia índia. Mostren la influència de Jean Renoir i el neorealisme italià.
Descriuen la infància, educació i maduresa d’un jove bengalí a principis del segle XX; les seves experiències, com a fill d’una família pobre però de gran casta i les dificultats econòmiques que pateixen. Després de la mort de la germana d’Apu, Durga, la família es trasllada a la ciutat santa de Benarés, però les seves finances encara són precarias. En morir el seu pare, Apu i la seva mare Sarbajaya, tornen a Bengala. Malgrat la seva pobresa, Apu estudia i resulta ser brillant. Quan mor la seva mare, ha d’aprendre a viure sol…
 Pather Panchali (Cançó del petit camí) – Narra la commovedora història d’una família bengalí aclaparada per la mala sort. El pare, Harihara, és un sacerdot seglar, curandero, somiador i poeta. Sabajaya, la mare, treballa per alimentar una família, que rep amb alegria i esperança l’arribada d’un nou fill, Apu. Debut del gran director indi Satyajit Ray.
|
 Aparajito (El invencible) – Relata la joventut d’Apu a Benarés, el seu desig d’independitzar-se i estudiar a Calcuta per poder portar una vida diferent a la que han conegut els seus pares.
|
 Apur Sansar (El món d’Apu) – Apu ha aconseguit tràgicament la seva ànsia d’independència i sent reforçada la seva ànsia de coneixement. Els desitjos d’escriure, somiar i estimar semblen complir-se en conèixer Aparna i contreure matrimoni amb ella. La seva florent relació acaba amb la mort de la seva esposa durant el part, després del qual Apu abandona el seu fill. Posteriorment torna i assumeix les seves responsabilitats.
|
deltoni matèria 