Un home (Brad Pitt) neix amb vuitanta anys i va rejovenint a mesura que passa el temps, és a dir, en lloc de fer anys els resta. Aquesta és la història d’un home extraordinari, de la gent que va coneixent, dels seus amors, però sobretot de la seva relació amb Daisy (Cate Blanchett).
Basada en un relat curt de F. Scott Fitzgerald tracta de la vida singular de Benjamí: un estrany nadó que neix sent ancià i que amb el pas del temps acabarà convertint-se en un nadó. Està construïda com la confessió d’una mare a la seva filla sobre el seu veritable pare, quan s’apropa l’huracà Katrina i la mort de l’anciana. Aquest estrany personatge que tindrà un cos que creix al revés que el seu esperit ens oferirà un personatge que madura d’una manera diferent i que també haurà d’estimar Daisy -el seu fidel i veritable únic amor-, d’una manera diferent encara que no per això impossible. La pel·lícula pot ser un comentari a l’Eclesiastès on, des de la perspectiva del final, es descobreix una millor orientació del recorregut. Quan ja s’ha experimentat la decrepitud del final es valora aquella fe que reconeixent que “tot és vanitat”, sap que la vellesa no és per a febles.
deltoni matèria 