Un jove i experimentat professor de filosofia abandona el seu món de llibres per anar a viure a la vora del riu Po, on entra en contacte amb la població local amenaçada per la construcció d’un port fluvial.
No és freqüent en el cinema europeu una trajectòria tan militantment cristiana com la d’Ermanno Olmi. L’Arbre dels Esclops (1978), La Llegenda del Sant Bevedor (1988) o la més propera L’Ofici de les Armes (2001) són una mostra de la trajectòria espiritual d’aquest mestre.
L’experiència d’una llarga i limitadora malaltia i probablement una sèrie de decepcions amb la cultura i l’Església italianes han generat aquesta pel·lícula que té elements de gran interès al costat de notables llacunes.
Olmi vol tornar sobre la figura de Jesús com a portador de sentit i d’esperança per a la vida concreta de l’home d’avui. Per a això no es llança a realitzar, a l’estil de Mel Gibson, una representació de Jesús sinó que elabora el guió d’una figura crística. Així, un jove professor de filosofia abandona i crucifica els llibres per tornar a la vida senzilla i lliure dels camperols pobres que habiten en un reducte de les ribes del Po.
La pel·lícula ens mostra elements centrals del missatge de Jesús, com la taula compartida o les paràboles del Regne, i presenta un subtil missatge pasqual per als espectadors escrutadors capaços de veure la resurrecció on altres no la reconeixen. A més, incorpora qüestions actuals com la sensibilitat ecològica i la solidaritat amb els pobres que traspuen fidelment continguts de l’Evangeli.
No obstant això, no sembla ni ponderada ni justa la crítica d’Olmi a la cultura, les religions i directament a l’Església representada en el vell sacerdot bibliotecari al qual no acaba de perdonar. El to de venjança desmereix la veritat d’una crítica que amb més serenitat hauria estat molt més ajustada i eficaç fent guanyar validesa i fondària al guió.
Malgrat tot, i perquè sovint és així en les pel·lícules que tracten directament sobre la figura de Jesús, els encerts van acompanyats dels límits. I volem fer notar que probablement aquesta proposta de Olmi guanyarà prestigi amb els anys per ressaltar els subratllats d’una figura crística sens dubte molt suggerent.
deltoni matèria 