La societat de l’espectacle (La société du spectacle) és un treball de filosofia publicat en 1967 pel situacionista i teòric polític Guy Debord.
En 221 paràgrafs classificats en nou capítols, Debord traça el desenvolupament d’una societat moderna en la qual “Tot el que una vegada va ser viscut directament s’ha convertit en una mera representació”. Debord argumenta que la història de la vida social es pot entendre com “la declinació de ser en tenir, i de tenir en simplement semblar”. Aquesta condició en la qual la vida social autèntica s’ha substituït per la seva imatge representada, segons Debord, que “el moment històric en el qual la mercaderia completa la seva colonització de la vida social”. L’espectacle és la imatge invertida de la societat en la qual les relacions entre mercaderies han suplantat les relacions entre la gent, en els que la identificació passiva amb l’espectacle suplanta l’activitat genuïna. “L’espectacle no és una col·lecció d’imatges”, Debord escriu, “en canvi, és una relació social entre la gent que és intervinguda per imatges”.
La societat de l’espectacle proporciona una reinterpretació extensa del treball de Marx, més notablement en la seva aplicació del fetitxe de la mercaderia als mitjans de comunicació contemporanis. També amplia el concepte de l’alienació per incloure l’activitat més enllà de la feina, i exposa la política espectacular comuna dels règims soviètic i nord-americà. (Font: Wikipèdia)
 |
 |
Videoclip de la cançó El món de l’espectacle, de Pablo Dacal, inspirat en el text de Guy Debord
deltoni matèria 