Les religions naturals

Les religions naturals o primitives

Esquema_religio_natural_1Aquestes representen les més antigues de les religions, i sovint les anomenem primitives però no en un sentit despectiu sinó pel fet que estan a la base històrica del fenomen religiós.

En un primer moment (1) les persones inventen o creen una idea de Déu al qual poden influir per als seus interessos. Així, duen a terme una sèrie d’actes per a què els déus estiguin contents.

En la seva ment es troba la idea que si fan aquestes ofrenes, pregàries, conjurs, rituals o cerimònies, els déus els hi atorgaran allò que demanen.

En un segon moment (2) les respectives divinitats afavoriran les persones, agraïdes per les ofrenes i sacrificis rebuts anteriorment per part dels homes i dones creients.

Es tanca així un cercle d’intercanvi comercial gairebé. És una relació condicionada en què allò important és el favor dels déus i no pas el seu reconeixement gratuït o la seva acceptació.

Les religions revelades

Esquema religió reveladaLes religions revelades són aquelles en què el primer que es dóna és la manifestació de la divinitat (1), que es mostra o es dóna a conèixer als homes quan aquests senten que hi ha d’haver quelcom més per trobar sentit a la seva vida.

El judaisme és la primera d’aquestes religions revelades. El cristianisme i l’islam també ho són.

En un segon moment, la persona és lliure de respondre a aquesta presència que troba en la seva vida o bé d’una manera afirmativa (2), la qual cosa implicaria el reconeixement d’aquesta realitat que el sobrepassa; o bé d’una manera negativa (3), quan considera que és absurd creure en alguna cosa que no veu i de la qual no en té cap prova.

Religió natural o religió revelada?

En aquest article de l’escriptor Josep M. Espinàs, publicat a la premsa, podem conèixer una mica les creences dels habitants de Niamey, capital de Níger. Un cop l’hagis llegit podràs decidir si es tracta d’un tipus de religió natural o bé d’una religió revelada.

Josep M Espinàs, “Pluja i moral”

Els habitants de Niamey, al Níger, han assaltat en ple carrer una colla d’alumnes de l’institut. No pretenien agredir l’expansió de la cultura, sinó que la seva acció tenia com a objectiu la salvació del país, afectat per la sequera. ¿Quina relació pot tenir la sequera amb les noies que estudien? Segons els bruixots, la relacio és claríssima: els indecents vestits de les alumnes impedia que caigués la pluja. Les noies duien minifaldilla. Per tal de donar-los una lliçó, els ciutadans enfurismats les han despullat en públic.
 
Ja és ben curiós que si la causa que no plogui és que les noies porten una faldilla curta, en comptes de tapar-los les cames els indignats nigerians les despullin en públic. Sembla que el que volen, doncs, és que no plogui mai més. Però ja és sabut que la passió és capaç de contradir qualsevol lògica. El fet és que s’ha fet creure a la gent que la pluja és enemiga de les minifaldilles.
 
Hi ha dues maneres d’explicar el fet que plogui. Per causes naturals o per causes sobrenaturals. Els meteoròlegs es passen el dia anunciant-nos que plourà o que no plourà basant-se en una colla de consideracions tècniques: els vents, les temperatures a diversos nivells de l’atmosfera, les pressions, etc. Poden encertar-ho o no, però en el cas que no es compleixi el pronòstic l’explicació continua essent natural: s’ha produït un canvi en la situació atmosfèrica. No diuen mai que si, contra el que pensaven, ha plogut o no ha plogut és perquè hi ha hagut una intervenció divina.
 
En altres temps, però, i pel que fa a la pluja, la gent no parlava de baixes pressions sinó d’altes voluntats, i les processons i pregàries per la pluja formaven part de l’experiència col.lectiva. La força que empenyia els núvols no era el vent, sinó la fe i, lògicament, un cert egoisme, perquè es tractava que plogués en aquell indret concret, no fos cas que la fe d’un altre poble fos més forta o convincent i Déu empenyés la pluja cap a una altra banda.
 
Però el més xocant de tot és que els bruixots del Níger atribueixen la sequera a l’enuig de la pluja, o dels déus de la pluja, davant les minifaldilles de les noies de Niamey. Aquests vestits indecents provoquen la maledicció dels esperits, que castiguen el poble privant-lo de l’aigua que necessita. I la pregunta és: ¿per què els bruixots no interpreten mai com a causa de maledicció que alguns ciutadans portin vestits militars, per exemple? ¿Una faldilla curta ofèn més els déus que el fet de dur armes? ¿És que la pluja s’allunya esperitada quan veu les cames d’una noia?
 
Hi ha una tradició religiosa universal que assegura que totes les nostres desgràcies provenen dels nostres pecats. Però sembla que el plural sobra, perquè no sé que passa que la culpa de tot, fins i tot que no plogui, la té un sol pecat, el de sempre.

Les diferents religions naturals

Les religions primitives o naturals són les següents: l’animisme, el culte als avantpassats, l’animatisme i el totemisme.

Animisme_escut_asmat Animisme_mascara
L’animisme. És la creença segons la qual tot objecte o fenomen de la natura és posseït per un esperit independent de la mateixa materialitat del fenomen; són, per tant, esperits no sotmesos a les lleis de la natura i amb una actitud intencionada. Aquests esperits, éssers immaterials, donen la seva vitalitat a la natura; i quan esdevé la mort és degut a què aquests esperits abandonen els objectes. Són independents dels cossos, incorporis, es poden manifestar fora d’aquests. (Més informació) L’animatisme. Idea que considera que un determinat objecte, persona, animal o planta, és posseït per una essència espiritual, immaterial, que pot afectar les persones en forma positiva o negativa segons l’actitud adoptada envers ella.
Moai_caps Totem_Vancouver
El culte als avantpassats és la creença en què l’esperit o l’ànima o bé l’energia sobrenatural que posseeixen algunes persones pot quedar d’alguna manera present entre les persones vives quan se’n guarda la seva memòria a través d’objectes, monuments o cultes. (Més informació) El totemisme consisteix en un conjunt de creences i pràctiques basades en l’afinitat mística o sobrenatural entre un individu o un grup humà, per una banda, i determinats animals, plantes, objectes o fenòmens naturals, per l’altra. En línies generals el totemisme es definiria per la idea de reconèixer com avantpassat mític d’un grup humà a un animal determinat. (Més informació)

Activitats

Qüestionari sobre les religions naturals i revelades
Mots encreuats sobre les religions naturals i revelades
fletxa_dreta“Rapa Nui”
fletxa_dretaEl culte als avantpassats
Les religions naturals
fletxa_dretaL’animisme
fletxa_dretaEl totemisme

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s