Es tracta d’una pel·lícula que planteja directament el problema de l’origen del mal i la transmissió social del mateix. Ens recorda com de vegades un cinema de la trasdescendència esdevé un avís per a tots ja que ens recorda la vulnerabilitat de la bondat i els mecanismes socials de la implantació del mal.
Basada en un fet real adaptat per Dennis Gansel a l’Alemanya actual. Es tracta de l’experiment que va realitzar a la tardor de 1967 Ron Jones en un institut de Califòrnia per intentar explicar l’origen dels règims autocràtics. El director elabora aquesta ficció situant-la en el context de la joventut alemanya contemporània i construint un nou final. Realitzada amb gran soltesa ressalta l’atmosfera del grup i compta amb unes esplèndides interpretacions de joves actors alemanys i la molt creïble de Jürgen Vogel en el paper de professor convertit en líder-conductor.
Prenent com a base l’obra homònima de Morton Rhue, la reflexió que ofereix el film ens permet reconèixer les bases antropològiques de la violència totalitària nascuda de la insatisfacció personal, el desig de seguretat i l’afirmació del grup tancat davant dels altres compresos com a enemics. Des d’aquí la llibertat apareix com un dimensió vulnerable que tendeix a hipotecar-se en funció del sentit de pertinença exclusivista i no com una disposició cap al projecte de l’amor. En aquesta línia resulten especialment interessants aquells personatges que són els primers a detectar la invasió del grup en la perspectiva personal i com es produeix el condicionament de les relacions.
Reflexió sobre el mal culpable sense embuts, on el preocupant és la naturalitat amb què es desencadena el procés i com l’ésser humà necessita una lucidesa acompanyada per sortir d’aquest pervers mecanisme que segueix sent una amenaça.
deltoni matèria 