Un jueu francès, durant la II Guerra Mundial, ajuda als nazis en contra del seu propi poble. Posteriorment acabarà en un camp de concentració.
|
La llegenda del jueu errant El jueu errant és el nom d’un personatge llegendari que explica com un esperit d’un jueu vaga per Europa per expiar els seus pecats, concretament la burla de Jesús a la crucifixió, tot i que hi ha versions locals que difereixen en l’acusació. Una altra visió del personatge creu que era un amic de Crist, podria ser Josep d’Arimatea, que erra pel món esperant la seva segona i definitiva vinguda (com a tal apareix a la crònica Flores Historiarum). La llegenda està documentada des del segle XIII i diversos testimonis durant tota l’Edat Mitjana i Moderna relaten trobades amb aquesta figura. A partir d’aquesta època alterna amb l’holandès errant, una derivació marítima amb un vaixell fantasma. El jueu errant predomina sobretot als països germànics i Anglaterra, però se’n troben mencions a documents de pràcticament tot Europa, inclosa Rússia. Com a figura del folklore popular ha inspirat diversos relats, entre els quals la novel·la homònima d’Eugène Sue que va donar lloc a una adaptació operística. La figura ha estat usada com a símbol de la diàspora jueva (el jueu és rebutjat per totes les nacions i no té casa) i també, per ideologies oposades, com a icona de l’antisemitisme. (Wikipèdia) |
deltoni matèria 