La pel·lícula s’inspira en l’obra “Crist carregant la creu” del pintor flamenc Pieter Brueghel “el Vell”. Es van triar dotze personatges del quadre i les seves històries es van combinar amb els avatars de la creació de la tela. Majewski va pintar els decorats i es van utilitzar les últimes tècniques digitals per incorporar els actors al món de Brueghel.
Una obra mestra rotunda i descarnada, creient i pessimista. El director ens acompanya a contemplar un quadre que suposa acostar-nos a una història de dolor i opressió. Als Països Baixos sota la dominació dels Terços de Flandes es repeteix la història de la crucifixió.
Realitzada amb gran bellesa estètica articulant, a través de la composició digital, el quadre amb el seu estatisme, la naturalesa amb el seu poder i bellesa juntament amb els personatges enmig del drama del món. A la part alta, el molí que controla el temps, allà el moliner serà Déu, que distant contempla el dolor del món i accepta la creu del seu Fill en aparent, encara que no total, impassibilitat. La passió del Fill, amagat al centre de quadre entre centenars de personatges, es fa actual en el dolor i mort infringides als que són acusats d’heretges. Però en el dolor es mòlt la farina del pa de la vida.
deltoni matèria 