Inspirada en la novel·la “L’escafandra i la papallona”, escrita per Jean Dominique Bauby, com a conseqüència d’un accident el desembre del 1995 que el projectarà a l’univers del “Locked in Syndrom” (tancat en si mateix). Totalment paralitzat, sense poder-se moure, menjar, parlar, ni respirar sense assistència, l’antic redactor en cap de la revista “Elle” dicta aleshores lletra per lletra, parpellejant amb la seva parpella esquerra, una mena de carnet de viatge immòbil.
La presentació visual del text per Schnabel és un exemple molt significatiu de les possibilitats de la imatge per mostrar les vivències interiors. Fins i tot quan les paraules són escasses les imatges obren noves possibilitats. Pel·lícula no directament religiosa, presenta, però, el valor de la fe en diferents personatges femenins que van envoltant al malalt protagonista, oferint la seva ajuda, la seva cura i recolzant la seva lluita.
Poblada de símbols de transcendència (el cel, el blau infinit, el vol de la càmera, els rostres que trasparenten la bondat, les pujades des de l’abisme, el desglaç, …) ens presenta la decisió d’un ésser humà per viure, per resistir a una vida radicalment precària i dependent. On els altres passen, de ser competidors o subjectes ferits per la pròpia ambigüitat, a ser col·laboradors en la lluita per una vida de plenitud quan l’objectivitat imposa els límits.
Quan la indigència esdevé supervivència no només resta qualitat sinó que inspira fortalesa i possibilitat d’una nova i estranya felicitat, més reconciliada i veritable que la vida normal feta d’obstinacions i aspiracions freqüentment construïdes sobre l’efímer. L’ésser humà està traspassat per una lògica diferent que el col·loca davant d’una vida que és més do que conquesta, més acollida del misteri que control racional de la seva pròpia mort.
deltoni matèria 