Cap a 1930, a Jutlàndia (Dinamarca), el vell luteranista Morten Borgen explota una vasta granja, l’àmbit de Borgensgård, envoltat del seu fill gran Mikkel, la seva nora Inger, el seu segon fill, Johannes, atès d’una crisi mística, i el fill petit, Anders. Un matí, Morten Borgen i els seus dos fills marxen a la recerca del tercer, Johannes, que acaba de fugir… El troben a les dunes al voltant, creient-se el Crist i culpant els humans de no sentir la seva veu.
En un altre temps, el seu pare desitjava que arribés a ser un pastor. Cosa que Mikkel, ateu, li retreu. La seva esposa, Inger, mare de dues nenes, està actualment embarassada. Pel que fa a Anders, està enamorat d’Anne, la filla de Peter el sastre. Però, aquest es nega a donar-li la mà de la seva filla, per controvèrsies religioses. Assabentant-se d’aquesta decisió, Morten el patriarca monta en còlera i va a veure Peter. Declara que les divergències religioses en cap cas no han de perjudicar la felicitat dels seus fills. Peter s’obstina i contesta que seria bo que fes unes proves. Les relacions entre els dos homes s’enverinen fins al punt que cal separar-los. El desig de Peter sembla realitzar-se: per telèfon, s’assabenten que Inger es troba malament. El doctor, la llevadora i Mikkel s’afanyen al voltant d’Inger. Johannes evoca fosques visions. Les seves prediccions es materialitzen desgraciadament: el nen és nat i Inger no pot ser salvada. Johannes intenta ressucitar-la en va i es desmaia. Marxa llavors de la cambra, per la finestra, deixant, a tall de missatge, una citació bíblica: “Em buscareu i […] us ho dic també ara: no podeu anar on jo vaig.”
L’anunci de defunció d’Inger omple la pantalla. Des de llavors, Peter anuncia a la seva dona que els cal guanyar Borgensgård, el Crist aconsellant la reconciliació entre germans. A la casa familiar dels Borgen, el pastor pronuncia el seu sermó. Peter es reconcilia amb Morten. Mikkel plora prop del taüt. Johannes apareix llavors: la petita Maren, filla d’Inger, el condueix amb la difunta i li demana que actuï de pressa. Sembla haver recobrat la raó i diu: “Escolta’m, tu que ets morta.” El pastor protesta, el doctor el reté. Johannes prossegueix: “Dona’m la Paraula […] Inger, en nom de Jesucrist, aixeca’t.” Inger desencreua els dits i obre els ulls. El seu espòs, Mikkel retroba la fe. Anders posa el pèndol en marxa. Mikkel exclama llavors: “Una nova vida comença per a nosaltres.” Inger li respon: “Si, la vida, la vida.” (Font: Wikipedia)
deltoni matèria 