La creació de l’ésser humà

Els dos relats de la creació de l’home i la dona

Gn 1,1-2,4. Els israelites van imaginar Déu creant l’univers com si fos un treballador que treballa els sis dies d’una setmana. Aquest relat es troba a Gn 1,1-2,4, és el primer relat de la creació del món i dels homes.

Es tracta d’un text en què Déu crea l’ésser humà, i el crea home i dona al mateix temps, tal com diu el verset 27:

Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona.

A Gn 1,26-31 podem llegir tres característiques que defineixen l’ésser humà. Podries identificar quines són després de llegir el text?

quadre trets esser huma

El segon relat de la creació de l’home i la dona (Gn 2,4-25)

4 Així foren els orígens del cel i de la terra quan van ser creats. Quan el Senyor-Déu va fer la terra i el cel 5 no hi havia cap matoll ni havia nascut l’herba, perquè el Senyor-Déu encara no havia fet ploure, ni existia cap home que pogués conrear els camps. 6 Però de dintre la terra pujava una humitat que els amarava en tota la seva extensió.

7 Llavors el Senyor-Déu va modelar l’home amb pols de la terra. Li va infondre l’alè de vida, i l’home es convertí en un ésser viu. 8 Després el Senyor-Déu plantà un jardí a l’Edèn, a la regió d’orient, i va posar-hi l’home que havia modelat. 9 El Senyor-Déu va fer néixer de la terra fèrtil tota mena d’arbres que fan goig de veure i donen fruits saborosos. Al mig del jardí hi féu néixer l’arbre de la vida i l’arbre del coneixement del bé i del mal. 10 De l’Edèn naixia un riu que regava el jardí, i des d’allà se separava en quatre braços: 11 el primer es diu Fison, i recorre tot el país d’Havilà, on hi ha or, 12 i l’or d’aquest país és molt fi; també s’hi troben la resina olorosa de bdel·li i la pedra d’ònix. 13 El segon riu es diu Guihon, i recorre tot el país de Cuix. 14 El tercer riu és el Tigris, que passa per la part oriental d’Assíria, i el quart és l’Eufrates.

15 El Senyor-Déu va prendre l’home i el va posar al jardí de l’Edèn perquè el conreés i el guardés. 16 I li va donar aquest manament:–Pots menjar dels fruits de tots els arbres del jardí. 17 Però no mengis del fruit de l’arbre del coneixement del bé i del mal, perquè el dia que en mengis, tingues per cert que moriràs. 18 Llavors el Senyor-Déu es digué: «No és bo que l’home estigui sol. Li faré una ajuda que li faci costat.» 19 El Senyor-Déu va modelar amb terra tots els animals feréstecs i tots els ocells, i els va presentar a l’home, per veure quin nom els donaria: cada un dels animals havia de portar el nom que l’home li posés. 20 L’home donà un nom a cada un dels animals domèstics i feréstecs i a cada un dels ocells; però no va trobar una ajuda que li fes costat.

21 Llavors el Senyor-Déu va fer caure l’home en un son profund. Quan quedà adormit, prengué una de les seves costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat. 22 De la costella que havia pres a l’home, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentà a l’home. 23 L’home exclamà:–Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn! El seu nom serà “dona”, perquè ha estat presa de l’home. 24 Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d’aquest moment formen una sola carn. 25 Tots dos, l’home i la seva dona, anaven nus, i no se n’avergonyien.

El còmic següent sobre la creació d’Adam i Eva està fet a partir d’aquest segon relat de la creació. Observa totes les vinyetes i procura omplir els espais que han quedat en blanc, sobretot el diàleg que s’estableix entre els dos personatges. Després completa l’esquema que es proposa.

comic adam eva 01 comic adam eva 02 comic adam eva 03 comic adam eva 04

quadre tasques deu

Temptació i expulsió del paradís

El pecat i les seves conseqüències (Gn 3,1-24)

1 La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet. Preguntà, doncs, a la dona:–Així, Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?
2 La dona va respondre a la serp:–Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, 3 però dels fruits de l’arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem.
4 La serp li va replicar:–No, no moriríeu pas! 5 Déu sap que, si un dia en menjàveu, se us obririen els ulls i seríeu igual com déus: coneixeríeu el bé i el mal.
6 Llavors la dona, veient que el fruit de l’arbre era bo per a menjar i feia goig de veure, i que era temptador de tenir aquell coneixement, en va collir i en va menjar; i va donar-ne també al seu home, que en menjà amb ella. 7 Llavors a tots dos se’ls obriren els ulls i es van adonar que anaven nus. Van cosir fulles de figuera i se’n feren faldars.
8 Quan l’home i la dona van sentir els passos del Senyor-Déu, que es passejava pel jardí a l’aire fresc de la tarda, es van amagar entremig dels arbres del jardí, perquè el Senyor-Déu no els veiés.
9 Però el Senyor-Déu cridà l’home i li va dir:–On ets? 10 Ell li va respondre:–He sentit que et passejaves pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m’he amagat. 11 El Senyor-Déu li replicà:–Qui t’ha fet saber que anaves nu? És que has menjat del fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit? 12 L’home va respondre:–La dona que has posat al meu costat m’ha ofert el fruit de l’arbre i n’he menjat. 13 Llavors el Senyor-Déu va dir a la dona:–Per què ho has fet, això? Ella va respondre:–La serp m’ha enganyat i n’he menjat.
14 El Senyor-Déu va dir a la serp:–Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs. T’arrossegaràs damunt el ventre i menjaràs pols tota la vida. 15 Posaré enemistat entre tu i la dona, entre el teu llinatge i el seu. Ell t’atacarà al cap i tu l’atacaràs al taló. 16 Després digué a la dona:–Et faré patir les grans fatigues de l’embaràs i donaràs a llum enmig de dolors. Desitjaràs el teu home, i ell et voldrà dominar. 17 Després va dir a l’home:–Ja que t’has escoltat la teva dona i has menjat el fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit, la terra serà maleïda per culpa teva: tota la vida passaràs fatigues per treure’n l’aliment. 18 La terra et produirà cards i espines, i t’hauràs d’alimentar d’allò que donin els camps. 19 Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la terra d’on vas ser tret: perquè ets pols, i a la pols tornaràs.
20 L’home va donar a la seva dona el nom d’Eva, perquè ella ha estat la mare de tots els qui viuen. 21 Llavors el Senyor-Déu va fer túniques de pell i va vestir l’home i la dona. 22 Després el Senyor-Déu digué:–L’home s’ha tornat com un de nosaltres: ja coneix el bé i el mal! I si ara agafa el fruit de l’arbre de la vida, el cull i en menja, viurà per sempre!
23 Llavors el Senyor-Déu va expulsar l’home del jardí de l’Edèn, perquè treballés la terra d’on havia estat tret. 24 Un cop l’hagué expulsat, va posar a l’orient de l’Edèn els querubins amb la flama de l’espasa fulgurant per a guardar el camí de l’arbre de la vida.

comic pecat original 01 comic pecat original 02

Vèncer el pecat. La tradició cristiana

Vídeos sobre l’expulsió del paradís

 
icona pdf 50 icona pdf 50 icona pdf 50 icona png 50 icona png 50 icona jpg 50
Còmic creació Adam i Eva El relat en clau feminista Sobre el relat de la creació Sopa de lletres sobre la creació Còmic de Máximo Observa el dibuix
Enllaços per saber-ne més
fletxa_dretaLa creació del món
La creació de l’home
fletxa_dretaCain i Abel
fletxa_dretaEl diluvi universal
fletxa_dretaLa torre de Babel
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s