La creació de l’ésser humà

Els dos relats de la creació de l’home i la dona

Gn 1,1-2,4. Els israelites van imaginar Déu creant l’univers com si fos un treballador que treballa els sis dies d’una setmana. Aquest relat es troba a Gn 1,1-2,4, és el primer relat de la creació del món i dels homes.

Es tracta d’un text en què Déu crea l’ésser humà, i el crea home i dona al mateix temps, tal com diu el verset 27:

Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona.

A Gn 1,26-31 podem llegir tres característiques que defineixen l’ésser humà. Podries identificar quines són després de llegir el text?

El segon relat de la creació de l’home i la dona (Gn 2,4-25)

4 Així foren els orígens del cel i de la terra quan van ser creats. Quan el Senyor-Déu va fer la terra i el cel 5 no hi havia cap matoll ni havia nascut l’herba, perquè el Senyor-Déu encara no havia fet ploure, ni existia cap home que pogués conrear els camps. 6 Però de dintre la terra pujava una humitat que els amarava en tota la seva extensió.

7 Llavors el Senyor-Déu va modelar l’home amb pols de la terra. Li va infondre l’alè de vida, i l’home es convertí en un ésser viu. 8 Després el Senyor-Déu plantà un jardí a l’Edèn, a la regió d’orient, i va posar-hi l’home que havia modelat. 9 El Senyor-Déu va fer néixer de la terra fèrtil tota mena d’arbres que fan goig de veure i donen fruits saborosos. Al mig del jardí hi féu néixer l’arbre de la vida i l’arbre del coneixement del bé i del mal. 10 De l’Edèn naixia un riu que regava el jardí, i des d’allà se separava en quatre braços: 11 el primer es diu Fison, i recorre tot el país d’Havilà, on hi ha or, 12 i l’or d’aquest país és molt fi; també s’hi troben la resina olorosa de bdel·li i la pedra d’ònix. 13 El segon riu es diu Guihon, i recorre tot el país de Cuix. 14 El tercer riu és el Tigris, que passa per la part oriental d’Assíria, i el quart és l’Eufrates.

15 El Senyor-Déu va prendre l’home i el va posar al jardí de l’Edèn perquè el conreés i el guardés. 16 I li va donar aquest manament:–Pots menjar dels fruits de tots els arbres del jardí. 17 Però no mengis del fruit de l’arbre del coneixement del bé i del mal, perquè el dia que en mengis, tingues per cert que moriràs. 18 Llavors el Senyor-Déu es digué: «No és bo que l’home estigui sol. Li faré una ajuda que li faci costat.» 19 El Senyor-Déu va modelar amb terra tots els animals feréstecs i tots els ocells, i els va presentar a l’home, per veure quin nom els donaria: cada un dels animals havia de portar el nom que l’home li posés. 20 L’home donà un nom a cada un dels animals domèstics i feréstecs i a cada un dels ocells; però no va trobar una ajuda que li fes costat.

21 Llavors el Senyor-Déu va fer caure l’home en un son profund. Quan quedà adormit, prengué una de les seves costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat. 22 De la costella que havia pres a l’home, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentà a l’home. 23 L’home exclamà:–Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn! El seu nom serà “dona”, perquè ha estat presa de l’home. 24 Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d’aquest moment formen una sola carn. 25 Tots dos, l’home i la seva dona, anaven nus, i no se n’avergonyien.

El còmic següent sobre la creació d’Adam i Eva està fet a partir d’aquest segon relat de la creació. Observa totes les vinyetes i procura omplir els espais que han quedat en blanc, sobretot el diàleg que s’estableix entre els dos personatges. Després completa l’esquema que es proposa.

Temptació i expulsió del paradís

El pecat i les seves conseqüències (Gn 3,1-24)

1 La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet. Preguntà, doncs, a la dona:–Així, Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?
2 La dona va respondre a la serp:–Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, 3 però dels fruits de l’arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem.
4 La serp li va replicar:–No, no moriríeu pas! 5 Déu sap que, si un dia en menjàveu, se us obririen els ulls i seríeu igual com déus: coneixeríeu el bé i el mal.
6 Llavors la dona, veient que el fruit de l’arbre era bo per a menjar i feia goig de veure, i que era temptador de tenir aquell coneixement, en va collir i en va menjar; i va donar-ne també al seu home, que en menjà amb ella. 7 Llavors a tots dos se’ls obriren els ulls i es van adonar que anaven nus. Van cosir fulles de figuera i se’n feren faldars.
8 Quan l’home i la dona van sentir els passos del Senyor-Déu, que es passejava pel jardí a l’aire fresc de la tarda, es van amagar entremig dels arbres del jardí, perquè el Senyor-Déu no els veiés.
9 Però el Senyor-Déu cridà l’home i li va dir:–On ets? 10 Ell li va respondre:–He sentit que et passejaves pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m’he amagat. 11 El Senyor-Déu li replicà:–Qui t’ha fet saber que anaves nu? És que has menjat del fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit? 12 L’home va respondre:–La dona que has posat al meu costat m’ha ofert el fruit de l’arbre i n’he menjat. 13 Llavors el Senyor-Déu va dir a la dona:–Per què ho has fet, això? Ella va respondre:–La serp m’ha enganyat i n’he menjat.
14 El Senyor-Déu va dir a la serp:–Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs. T’arrossegaràs damunt el ventre i menjaràs pols tota la vida. 15 Posaré enemistat entre tu i la dona, entre el teu llinatge i el seu. Ell t’atacarà al cap i tu l’atacaràs al taló. 16 Després digué a la dona:–Et faré patir les grans fatigues de l’embaràs i donaràs a llum enmig de dolors. Desitjaràs el teu home, i ell et voldrà dominar. 17 Després va dir a l’home:–Ja que t’has escoltat la teva dona i has menjat el fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit, la terra serà maleïda per culpa teva: tota la vida passaràs fatigues per treure’n l’aliment. 18 La terra et produirà cards i espines, i t’hauràs d’alimentar d’allò que donin els camps. 19 Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la terra d’on vas ser tret: perquè ets pols, i a la pols tornaràs.
20 L’home va donar a la seva dona el nom d’Eva, perquè ella ha estat la mare de tots els qui viuen. 21 Llavors el Senyor-Déu va fer túniques de pell i va vestir l’home i la dona. 22 Després el Senyor-Déu digué:–L’home s’ha tornat com un de nosaltres: ja coneix el bé i el mal! I si ara agafa el fruit de l’arbre de la vida, el cull i en menja, viurà per sempre!
23 Llavors el Senyor-Déu va expulsar l’home del jardí de l’Edèn, perquè treballés la terra d’on havia estat tret. 24 Un cop l’hagué expulsat, va posar a l’orient de l’Edèn els querubins amb la flama de l’espasa fulgurant per a guardar el camí de l’arbre de la vida.