Cyril, un nen d’onze anys, s’escapa de la llar d’acollida, on el seu pare el va deixar després de prometre que tornaria a buscar-lo. El que Cyril es proposa és trobar-lo. Després de trucar, sense resultat, a la porta de l’apartament on vivien, per eludir la persecució del personal de l’hospici, es refugia en un gabinet mèdic i cau als braços d’una jove asseguda a la sala d’espera. Així és com, per pura casualitat, coneix a Samantha, una perruquera que li permet quedar-se amb ella els caps de setmana.
Els germans Dardenne, autors de grans obres com La promesa (1996), Rosetta (1999), El fill (2002), El nen (2005) i El silenci de Lorna (2008) segueixen amb l’opció de presentar la veritable altura humana en personals marginals que enmig d’dificultats s’obren camí cap a una difícil bondat. En aquest cas novament amb una història simple: un nen és abandonat pel seu pare, que se sent incapaç de carregar amb aquesta responsabilitat, troba a una jove perruquera que l’acull, però la seva recerca d’un pare el porta a una peripècia de la qual sortirà madurat.
Com en una tragèdia grega, els personatges funcionen com a arquetips. El nen és la figura d’una generació que ha de créixer sense pares o cercant-los. La perruquera és la imatge lluminosa de la humanitat generosa, autènticament arrelada en la veritat de la vida. El pare infantil i immadur reflecteix un tipus adults que són adolescents crònics i que en aquest cas representa els pares absents i dimissionaris. El traficant és la temptació d’un món que sobreviu destruint-ho tot al seu pas. La senzillesa de la història dóna per a molt: el petit lluitador que al final descobreix l’amor del que es pot fiar, la mare arquetip que és generadora en adopció de la filiació i que transparenta l’amor fundant més elegit que biològic, el jove agredit que acaba d’agressor i li permet al petit fer la seva pròpia elecció.
deltoni matèria 