Minisèrie de TV (1988-1990). 10 episodis. Deu drames, cadascun basat en un dels 10 manaments.
“Jo no crec en Déu, però mantinc una bona relació amb ell”, deia Kieslowski. Partint d’aquesta premissa, el mestre Kieslowski construeix 10 històries independents entre si, però amb el nexe comú del catolicisme.
No es deixa portar per idees preconcebudes, i no cal ser creient per gaudir d’aquestes 10 petites meravelles. Es poden veure de manera independent, ja que cada una té el seu propi argument. Però totes tenen com a protagonistes personatges que viuen en el mateix barri i que poden participar com a secundaris en les històries dels altres. Cada capítol ja té una vàlua per si sola que justificaria la seva presència en qualsevol llista de “les millors de …”, però és que el conjunt, com antologia de situacions quotidianes amb dilemes morals transcendents, em sembla una cosa que, per molt que pensi, no s’ha igualat en el cinema modern. (Font: Pete Salinger, Filmaffinity)
 “Estimaràs a Déu sobre totes les coses”. Després d’haver-se separat de la seva dona, un professor universitari viu amb el seu fill Pavel al qual procura transmetre la seva racionalitat i ateisme. També li ha semblat convenient ensenyar-lo a utilitzar l’ordinador. Primer dels deu migmetratges realitzats pel director Krzysztof Kieslowski i el guionista Krzysztof Piesiewicz. Primera part del “Decàleg”, que s’inspira en cadascun dels Deu Manaments.
Luís Pérez Ortiz, “¿Notícias de Dios?”
|
 “No prendràs el nom de Déu en va”: Dorota, una dona embarassada, visita a l’hospital al seu espòs moribund (Andrzej).
Luís Pérez Ortiz, “Un juramento estratégico”
|
 “Santificaràs les festes”: Una Nit de Nadal, Ewa, examant de Janusz, el busca per demanar-li que l’ajudi a trobar al seu marit que ha desaparegut. Janusz s’inventa una excusa per a la seva família i l’acompanya. Només, al final, descobreix que Ewa li ha mentit perquè, incapaç de suportar la solitud, necessitava passar la nit amb algú.
Luís Pérez Ortiz, “El pasado no descansa”
|
 Des què la seva mare va morir, Anka ha viscut amb el seu padrastre i la seva relació ha estat sempre més amistosa que paternofilial.
Luís Pérez Ortiz, “Genes deciden”
|
 “No mataràs”: En una Varsòvia grisa, buida, pobre i trista, Jacek, un jove sense perspectives ni futur, assassina brutalment a un taxista.
Luís Pérez Ortiz, “No matarás, nadie”
|
 “No estimaràs”: Tomek és un noi de 19 anys que està bojament enamorat de Magda, una dona més gran que ell. Són veïns, però ella ni tan sols repara en la seva existència.
Luís Pérez Ortiz, “Amor a distancia”
|
 “No robaràs”: Ania, que té sis anys, és filla de Majka, però ha crescut creient que la seva mare és Ewa, la mare de Majka, és a dir, la seva àvia.
Luís Pérez Ortiz, “El robo del alma”
|
 “No aixecaràs fals testimoni, ni mentiràs”: Elzbieta acaba d’arribar de Nova York per investigar sobre els supervivents jueus de la guerra. Per a això, assisteix a una classe d’Ètica a la Universitat de Varsòvia i es presenta a Sofia, la respectada professora.
Luís Pérez Ortiz, “Una generosa explicación”
|
 “No desitjaràs la dona del teu proïsme”: La vida de Roman, un jove metge, s’esfondra quan descobreix que és impotent…
Luís Pérez Ortiz, “No sólo entre las piernas”
|
 “No cobejaràs els béns aliens”: Un home mor deixant una col·lecció de segells de gran valor. Els seus dos fills, Jerzy i Artur, que són els hereus, adverteixen que encara cal un segell per completar una valuosa sèrie. Desè (i últim) dels deu migmetratges que constitueixen l’anomenat “Decàleg” i que s’inspiren en els Deu Manaments.
Luís Pérez Ortiz, “El veneno de la codicia”
|
| El decálogo de Kieslowski: la mirada cristiana de un ateo |
deltoni matèria 