Dos malalts terminals de càncer, de caràcters i mons completament oposats, fan amistat. Edward Cole (Jack Nicholson) és un cregut milionari, mentre que Carter Chambers (Morgan Freeman) és un modest mecànic. Malgrat tot, decideixen emprendre junts un últim viatge per poder fer, abans de morir, totes les coses que sempre han desitjat.
Malgrat algunes limitacions del guió que col·loquen la narració a punt de sucumbir al fulletó turístic, les magnífiques actuacions de Jack Nicholson (Edward Colle) i de Morgan Freeman (Carter Chambers) i la profunditat dramàtica plantejada ens situen davant una pel·lícula notable des del punt de vista espiritual.
S’hi narra un itinerari, que té com a motivació el compliment d’una llista de desitjos abans de morir, de dos amics que es coneixen a l’hospital afrontant en comú la notícia de la seva pròxima mort. Elaborada des del contrast interpretatiu de caràcters i posicionaments davant la vida és una magnífica reflexió sobre l’amistat, la fe en Déu i l’esperança en el més enllà.
La presència d’algunes seqüències memorables des del punt de vista espiritual com el diàleg a l’avió sobre l’existència o no de Déu i la reflexió d’Edward al funeral del seu amic són una mostra de fins a quin punt en el cinema comercial es presenten referències de sentit lúcides i significatives.
No deixa de ser freqüent que precisament davant la mort es plantegin els grans interrogants i des d’aquí la recerca de sentit que disposa la consciència al misteri de rebre el que ella mateix no pot oferir. Recordem en aquesta línia pel·lícules com La Vida (2001) Jean-Pierre Améris, La meva Vida sense Mi (2003) d’Isabel Coixet o la més recent Converses amb el meu jardiner (2007) de Jean Becker.
deltoni matèria 