Al setembre de 1939 Polònia va ser envaïda: per l’Oest per les tropes de Hitler i per l’Est per l’Exèrcit Roig. A la primavera de 1940, per ordre expressa de Stalin, 22.000 oficials polonesos (un d’ells el pare del propi Wajda) van ser assassinats d’un tret al clatell i enterrats en fosses comunes. A Katyn (nom d’un bosc proper a Kíev, a Ucraïna) es narren els últims dies d’aquests oficials i de les seves famílies i de la seva angoixa davant un destí incert. Rússia només va reconèixer l’autoria d’aquest horrible crim el 1990, després de la caiguda del comunisme. Abans ho havia atribuït als nazis.
Narrada des de la perspectiva dels supervivents, especialment dones, és un himne a la reconciliació des de la memòria que cerca la veritat. La fe catòlica es mostra amb intensitat en diferents moments però de forma més contundent en els últims minuts. Així l’últim pla és una icona que no convé oblidar i menys enterrar.
deltoni matèria 