El diluvi universal

El mite del diluvi universal

Les causes del diluvi. (Gn 6,5-8) 5 Quan el Senyor va veure com creixia la malícia dels homes i que d’un cap a l’altre del dia només pensaven a fer mal, 6 s’entristí i es penedí d’haver-los creat. 7 I va dir: «Faré desaparèixer de la terra l’home que vaig crear. No hi deixaré ni homes, ni animals, ni bestioles, ni ocells. Em penedeixo d’haver-los fet.» 8 Però el Senyor va mirar Noè amb benvolença.

Noè construeix l’arca. (Gn 6,9-22) 9 Aquesta és la història de Noè. Noè era un home just i irreprensible entre els de la seva generació i seguia els camins de Déu. 10 Va tenir tres fills: Sem, Cam i Jàfet. 11 La terra s’havia corromput davant de Déu i era plena de violències. 12 Déu contemplà la terra i la veié corrompuda: el comportament de tothom s’havia pervertit. 13 Llavors Déu va dir a Noè:–He decidit de posar terme a la vida de tots els homes. Per culpa d’ells, la terra és plena de violències; per això vull exterminar-los de la terra. 14 Tu fes-te una arca de fusta de xiprer amb compartiments, i calafateja-la per dintre i per fora. 15 Les seves mides seran cent cinquanta metres de llargada per vint-i-cinc d’amplada i quinze d’alçada. 16 Fes-la de tres pisos, amb un finestral a mig metre del sostre i una porta a un dels seus costats. 17 Jo enviaré el diluvi per fer morir tot el que té alè de vida sota el cel: tot el que respira s’ofegarà. 18 Però amb tu, faré i mantindré la meva aliança. Entra a l’arca amb els teus fills, la teva dona i les teves nores; 19 fes- hi entrar també un mascle i una femella de cada espècie que viu i respira a la terra, perquè sobrevisquin amb tu. 20 Vindrà cap a tu una parella de cada espècie d’ocells, d’animals i de bestioles que s’arrosseguen per terra, perquè sobrevisquin. 21 Procura’t menjar de tota mena i fes-ne provisió, per alimentar-vos-en tant tu com tots ells. 22 Noè ho va fer així. Va complir exactament tot el que Déu li havia ordenat.

Noè entra a l’arca. (Gn 7,1-16) 7,1 El Senyor va dir a Noè: –Veig que tu ets l’únic home just d’aquesta generació. Entra a l’arca amb tota la teva família. 2 De cada espècie d’animals purs, pren-ne set parelles, cada mascle amb la femella; però, dels impurs, una sola parella, 3 i de cada espècie d’ocells, set parelles, perquè se’n conservi l’espècie a la terra. 4 D’aquí a set dies faré ploure durant quaranta dies i quaranta nits, i faré desaparèixer de la terra tots els éssers que vaig crear. 5 Noè va complir tot el que el Senyor li havia ordenat. 6 Tenia sis-cents anys quan el diluvi va inundar la terra. 7 Noè entrà a l’arca amb els seus fills, la seva dona i les seves nores per guardar-se de les aigües del diluvi. 8 Els animals purs, els impurs, els ocells i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra 9 van venir cap a Noè i entraren a l’arca de parella en parella, cada mascle amb la femella, tal com Déu havia ordenat. 10 I al cap de set dies les aigües del diluvi inundaven la terra. 11 Noè tenia sis-cents anys quan van sobreeixir les aigües abismals del gran oceà i s’obriren les rescloses del cel. Era el dia disset del mes segon. 12 Sobre la terra començà a caure un aiguat que durà quaranta dies i quaranta nits. 13 Aquell mateix dia, Noè havia entrat a l’arca amb els seus fills Sem, Cam i Jàfet, la seva dona i les tres nores, 14 i cada una de les espècies d’animals domèstics i feréstecs, les bestioles que s’arrosseguen per terra, les aus, els ocells i els insectes voladors. 15 Així, doncs, van venir a Noè i van entrar a l’arca una parella de tots els animals que viuen i respiren, 16 un mascle i una femella de cada espècie, tal com Déu havia ordenat. Un cop Noè va ser dintre l’arca, el Senyor va tancar la porta.

Començament del diluvi. (Gn 7,17-24) 17 El diluvi va caure sobre la terra durant quaranta dies. Tan bon punt les aigües pujaren de nivell, van aixecar l’arca, i l’arca flotava per damunt de la terra. 18 Les aigües anaven pujant cada vegada més sobre la terra, i l’arca anava a la deriva. 19 El nivell de les aigües va créixer tant que quedaren cobertes totes les muntanyes més altes de la terra: 20 per damunt dels cims més alts hi havia encara set metres d’aigua. 21 Es van ofegar tots els vivents que es mouen a la terra: ocells, animals domèstics i feréstecs, bestioles que s’arrosseguen per terra i tots els homes. 22 Tots els qui respiraven i vivien a la terra ferma van morir. 23 El Senyor va fer desaparèixer tots els éssers de la terra, des dels homes fins als animals, les bestioles que s’arrosseguen i fins i tot els ocells: tots van desaparèixer de la terra. Tan sols van sobreviure Noè i els qui eren amb ell dintre l’arca. 24 La terra quedà coberta per les aigües durant cent cinquanta dies.

El mite representat en l’art

Fi del diluvi (Gn 8, 1-14)

1 Després, Déu es va recordar de Noè i de tots els animals domèstics i feréstecs que eren amb ell dintre l’arca. Llavors va fer passar un vent per la terra, i el nivell de les aigües començà a minvar. 2 Les aigües abismals de l’oceà deixaren de brollar i es tancaren les rescloses del cel; i va parar de ploure. 3 Les aigües s’anaven retirant de la terra, i al cap de cent cinquanta dies el seu nivell havia baixat. 4 El dia disset del mes setè, l’arca es va encallar a les muntanyes d’Ararat. 5 Les aigües continuaren baixant a poc a poc, fins al mes desè, i el dia primer d’aquest mes aparegueren els cims de les muntanyes. 6 Al cap de quaranta dies, Noè va obrir el finestral que havia fet a l’arca 7 i deixà anar el corb, que sortia i tornava, esperant que les aigües s’eixuguessin a la terra. 8 Llavors deixà anar el colom per veure si les aigües havien baixat del tot, 9 però el colom no va trobar cap indret on aturar-se, i va tornar a l’arca: les aigües encara cobrien la terra. Noè va treure la mà, va prendre el colom i l’entrà dins l’arca. 10 Va esperar set dies més i deixà anar altra vegada el colom. 11 Aquest va tornar al capvespre duent al bec una fulla d’olivera acabada d’arrencar. Noè va comprendre que les aigües ja havien minvat. 12 Va esperar encara set dies i deixà anar el colom, que ja no va tornar. 13 L’any sis-cents u de la vida de Noè, el dia primer del primer mes, les aigües s’havien eixugat a la terra. Noè va apartar la coberta de l’arca per mirar, i va veure que la terra era eixuta. 14 El dia vint-i-set del mes segon, la terra ja era seca del tot.

Aliança de Déu amb Noè (Gn 9, 1-17)

1 Déu va beneir Noè i els seus fills. Els digué: –Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu la terra. 2 Tots els animals de la terra, els ocells, les bestioles que s’arrosseguen per terra i tots els peixos del mar us respectaran i us temeran, perquè els poso tots a les vostres mans. 3 Us servirà d’aliment tot el que té vida i es mou, com també tots els vegetals: tot us ho dono. 4 Però no mengeu la carn amb la seva vida, és a dir, amb la seva sang. 5 Jo demanaré comptes de la vostra sang, de les vostres vides, a tots els animals. També als homes, a qualsevol qui en mati un altre, li demanaré comptes d’aquella vida. 6 El qui vessi la sang d’un home, un altre home vessarà la seva sang, perquè l’home ha estat fet a imatge de Déu. 7 Vosaltres, doncs, sigueu fecunds, multipliqueu-vos, escampeu-vos per la terra i propagueu-vos-hi. 8 Després Déu va dir a Noè i als seus fills: 9 –Mireu, jo faig la meva aliança amb vosaltres, amb els vostres descendents 10 i amb tots els éssers vius que us envolten: els ocells, els animals feréstecs i domèstics que han sortit de l’arca, en una paraula, amb tots els éssers vius de la terra. 11 Faig amb vosaltres aquesta aliança: les aigües del diluvi no tornaran mai més a exterminar ningú, cap més diluvi no devastarà la terra. 12 I Déu va afegir:–El signe de l’aliança que faig amb vosaltres i amb tots els éssers vius que us envolten, per totes les generacions i per sempre, és aquest: 13 posaré el meu arc en els núvols com a signe de la meva aliança amb la terra. 14 Quan jo cobreixi de núvols la terra i entre els núvols aparegui el meu arc, 15 recordaré l’aliança que he fet amb vosaltres i amb tots els éssers vius, i les aigües del diluvi no tornaran a destruir ningú. 16 Sortirà l’arc en els núvols i, en veure’l, recordaré l’aliança perpètua, la meva aliança, la que hi ha entre Déu i tots els vivents, tots els qui viuen a la terra. 17 Déu va dir encara a Noè: –Aquest és el signe de l’aliança que he fet amb tots els qui viuen a la terra.

Vídeos sobre el mite del diluvi

Activitat: El mite del diluvi

1. Quina és la causa del diluvi que Déu envia als homes?

2. Per què es salven Noè i la seva família?

3. Abans d’enviar un colom, quin altre ocell va deixar sortir de l’arca?

4. Com es deia la muntanya on es va encallar l’arca?

5. Quina decisió pren Déu després del diluvi?

6. Per què el colom és el símbol de la pau?

Formulari de resposta

Símbols de pau

Després del diluvi, Déu va signar la pau amb Noè i tota la seva descendència, i la va beneir.

En aquest episodi trobem dos símbols de pau que encara ho son per a tots nosaltres. D’una banda, sabem d’un colom que torna amb una branca d’olivera en el bec i que indica que les aigües comencen a baixar. De l’altra, Déu posa el seu arc en el cel com a signe de la seva aliança.

En les manifestaciones a favor de la pau veiem tots dos símbols: el colom amb la branca d’olivera i l’arc de sant Martí.

Els pobles de la terra

Els descendents de Noè. En el llibre del Gènesi, en el capítol 10, apareix una llista dels tres fills de Noè: Sem, Cam i Jàfet.

La intenció d’aquesta genealogia és, sobretot, donar a entendre que Déu ha complert l’aliança que va fer després del diluvi: la humanitat torna a omplir la terra. En el mapamundi del costat es pot apreciar quina era la visió del món en el segle VI a.C. És la visió que ofereix el Gènesi. Després de llegir el text de la Bíblia, pinta el mapa de diferents colors, segons les zones on es van establir els descendents de Noè.