El calendari a través dels temps

Des dels temps més antics i remots, quan l’home i la dona, a l’època paleolítica, vivien a les cavernes, ben aviat es devien adonar de les relacions existents entre el cicles anyals, amb el pas de les estacions, i els cicles vegetals, amb la floració de les plantes, i devien també fixar la seva atenció en els cicles lunars, amb les seves fases de la lluna.

El fet és que, segons les darreres investigacions que s’han dut a terme, els precedents més antics del calendari, dels quals es té notícia, deuen datar d’uns 35.000 anys i consisteixen en uns fragments d’os, amb unes incisions que s’ha arribat a la conclusió que corresponen a la anotació de les fases de la lluna. A continuació coneixerem alguns calendaris que van fer servir importants civilitzacions de l’antiguitat en el seu moment.

Els caldeus L’antecedent més antic del calendari actual, però, és dels antics caldeus, poble que habitava a l’antiga Sumer, a la Mesopotàmia. Els caldeus, que eren uns grans astrònoms, havien establert un calendari de 360 dies, distribuïts en 12 mesos de 30 dies Per tal de fer-lo coincidir amb l’anomenat any tròpic hi afegien un altre mes, també de 30 dies, cada sis anys, i encara un altre més després de períodes molt més llargs. Els caldeus també van establir la setmana, d’acord amb les fases de la lluna. Cada mes tenia quatre setmanes més dos dies fora del compte.	Els egipcis El calendari dels antics egipcis fou en primer lloc un calendari lunar i havien fixat mesos de 29 i 30 dies, ja que el cicle lunar equival, aproximadament, a 29 dies i mig. Però les inundacions periòdiques del Nil, que es produïen cada any regularment a causa dels vents monsònics que duien la pluja, i les quals regulaven les collites, van crear la necessitat que el calendari s’hi ajustés. D’aquesta manera van establir un any dividit en tres estacions de quatre mesos, que eren l’estació de la sembra, la de la recol·lecció i la de la inundació. Tot i que es van adonar aviat de la diferència que produïa entre el seu còmput per anys i el temps real -cinc dies per anys tròpics- mai no es van preocupar d’ajustar-lo.
Els romans Els romans van idear al principi un calendari basat en les llunacions, que van anar modificant progressivament a fi d’adaptar-lo a la realitat de l’any tròpic. Primer, el calendari romà només tenia deu mesos, però després n’hi van afegir dos més, el gener i el febrer. Malgrat aquestes diverses modificacions, no acabaven d’aconseguir ajustar-se al temps real, fins que Juli Cèsar va ordenar la reforma que porta el seu nom i l’establiment dels anys de traspàs.	Els hebreus El calendari hebreu era lunar i era format per dotze llunacions amb un total de 354 dies (sis de 30 dies i sis de 29 dies), més un altre mes suplementari. Després es va procurar adaptar-lo a l’any solar, d’acord amb el cicle de Metó (ideat pels grecs) i que constava de 19 anys, 12 senzills de dotze mesos i 7 de tretze mesos.
Els maies Tots els pobles van elaborar alguna mena de calendari sobre la base dels moviments del Sol i de la Lluna. Tots, excepte els maies. L’astronomia maia és poc coneguda perquè, malauradament, els colonitzadors espanyols van destruir totes les seves biblioteques. Al continent americà, molt abans del descobriment de Colom, el planeta més apreciat i reverenciat de tots era Venus. El calendari maia, centre de la vida civil i religiosa d’aquella cultura, combinava els cicles del Sol amb els cicles de Venus. Va arribar a tenir un error de només dues hores cada 481 anys, una precisió no superada per l’astronomia europea fins a l’any 1582, quan es va aplicar la reforma gregoriana del calendari.	Els xinesos L’astronomia xinesa és una de les més antigues del món. Va néixer al mateix temps que l’astronomia babilònica, i, durant un llarg temps, va assolir un nivell de coneixements similar al de l’astronomia occidental. L’observatori més antic que es coneix el va construir un emperador de Xina l’any 2.600 abans de la nostra era. Estava destinat, bàsicament, a establir un calendari fiable per l’organització social. A l’antiga Xina, els esdeveniments del cel estaven relacionats amb les pràctiques i activitats civils. Els emperadors editaven cada any el calendari oficial on es donaven a conèixer les festivitats socials i els fenòmens astronòmics, que tenien connotacions astrològiques.

Activitat 2.4: El calendari a través dels temps 1- Com és el nostre calendari? De quants dies consta? Com estan dividits els mesos? 2- En què es basaven els primers calendaris? 3- Per què creus que cada cultura va establir un calendari diferent a l’actual? 4- Fes un esquema amb la història dels calendaris.   Formulari de resposta