1. Els hebreus a Egipte

En aquests textos es narra la mort de Jacob i de Josep. (Gn 49,29-33 i Gn 50,22-26)

Mort de Jacob

29 Després Jacob els va donar les seves darreres recomanacions. Els digué: «Estic a punt de reunir-me amb els meus. Enterreu-me amb els meus pares a la cova del camp d’Efron, l’hitita: 30 és la cova del camp de Macpelà, davant de Mambré, al país de Canaan. Abraham va comprar aquell camp a Efron, l’hitita, per tenir una sepultura en propietat. 31 Allí hi ha enterrats Abraham i la seva dona Sara, i Isaac i la seva dona Rebeca. I allí jo mateix vaig enterrar Lia. 32 Són el camp i la cova comprats als hitites». 33 Quan hagué donat aquestes recomanacions als seus fills, Jacob tornà a estirar-se al llit, va morir i es va reunir amb els seus.

Mort de Josep

22 Josep, amb tota la família del seu pare, es va quedar a Egipte, on visqué fins a l’edat de cent deu anys. 23 Arribà a veure els fills i els néts d’Efraïm i adoptà els fills de Maquir, fill de Manassès. 24 Un dia, Josep va dir als seus germans: «Jo em moriré aviat. Però Déu vindrà a ajudar-vos i us farà pujar des d’aquest país cap a la terra que ell va jurar a Abraham, a Isaac i a Jacob». 25 Després Josep va conjurar els descendents d’Israel dient-los: «Quan Déu vindrà a ajudar-vos, endueu-vos d’aquí els meus ossos. 26 Josep va morir a l’edat de cent deu anys. Van embalsamar el seu cos i el dipositaren en un sarcòfag, a Egipte».

I ara, en el relat següent, podem saber cóm era la vida dels israelites a Egipte, de quina manera i per quins motius van ser esclavitzats (Ex 1,1-22)

esclaus semites 02

Els egipcis oprimeixen els israelites

1 Aquests són els noms dels fills d’Israel, és a dir, de Jacob, que van entrar amb ell a Egipte, cada un acompanyat de la seva família: 2 Rubèn, Simeó, Leví, Judà, 3 Issacar, Zabuló, Benjamí, 4 Dan, Neftalí, Gad i Aser. 5 Josep ja era a Egipte. En total, els descendents de Jacob eren setanta. 6 Al cap d’un quant temps, Josep va morir, i també tots els seus germans i tota aquella generació. 7 Però els descendents d’Israel van ser fecunds, es van multiplicar i propagar, i arribaren a ser tan nombrosos que omplien el país. 8 Un nou rei, que no havia conegut Josep, va pujar al tron d’Egipte, 9 i digué al seu poble: «Aquests israelites són un poble massa nombrós, més fort que nosaltres. 10 Actuem amb habilitat. Si anessin multiplicant-se, el dia que hi hagués guerra s’aliarien amb els nostres enemics per combatre contra nosaltres, i se n’anirien d’aquest país». 11 Llavors els van imposar uns encarregats per oprimir-los amb treballs feixucs; així van construir per al faraó les ciutats d’aprovisionament de Pitom i Ramsès. 12 Però, com més els oprimien, més augmentaven i es multiplicaven, i els egipcis els veien com una amenaça. 13 Per això van esclavitzar els israelites amb duresa 14 i els amargaren la vida amb treballs pesats: preparar l’argila, fer maons i ocupar-se de totes les feines del camp. Amb tot això els esclavitzaven durament. 15 Hi havia dues llevadores hebrees que es deien Xifrà i Puà. El rei d’Egipte els digué: 16 «Quan ajudeu les dones hebrees en el part, si veieu que neix un nen, mateu-lo; si és una nena, deixeu-la viure.» 17 Però les llevadores temien Déu i no complien les ordres del rei d’Egipte, sinó que deixaven viure els nens. 18 Llavors el rei va cridar les llevadores i els digué: «Per què feu això de deixar viure els nens?» 19 Elles respongueren al faraó: «És que les dones hebrees no són com les egípcies; són més valentes i, quan hi arriba la llevadora, ja han tingut el fill.» 20 Déu va afavorir les llevadores, i el poble va créixer i arribà a ser molt nombrós. 21 I a les llevadores, que havien temut Déu, ell els va donar una descendència. 22 Finalment el faraó manà a tot el seu poble: «Tireu al Nil tots els nens hebreus que neixin; deixeu viure només les nenes.»