Documental sobre Alexia González-Barros, la història de la qual anem coneixent a través d’anècdotes i de testimonis de familiars i coneguts. També, per mitjà de metges i infermeres que la van tractar a la Clínica Universitat de Navarra, on Alexia va passar part del calvari d’una llarga malaltia i diverses operacions, fins que va morir el 1985 als 14 anys.
Està dirigida per Pedro Delgado, coautor del guió en col·laboració amb el crític de cinema Jerónimo José Martín. Per explicar la pel·lícula han utilitzat l’original recurs que sigui la pròpia Alexia -en ficció- la que realitzi la narració ajudada per Hugo, el seu àngel de la guarda. Compta amb un considerable material audiovisual -per a l’època- dels pares d’Alexia i està adornada amb divertides il·lustracions.
Alexia havia estat coneguda pel gran públic tres anys abans d’una manera poc afortunada, en una pel·lícula que distorsionava la seva figura. Aquest documental, molt més modest pel que fa a mitjans, no comet l’error de centrar-se en respondre a les difamacions abocades sobre Alexia, sinó que compta, amb senzillesa, la vida d’una nena especial, que va saber afrontar la seva contrarietat amb pau i optimisme, ajudada per la seva fe.
deltoni matèria 