ROMA. CIUTAT DEL VATICÀ. 1988
Pere Casaldàliga, bisbe del Brasil, se sotmet a un “examen de fe” davant dels cardenals Gantin i Ratzinger. Les paraules de Casaldàliga durant aquella trobada ens traslladen al Brasil de 1968, per conèixer el perquè i el com de la causa del bisbe.
BRASIL. SÃO FÉLIX. 1968
Pere Casaldàliga arriba a São Félix quan té quaranta anys, ple d’il·lusió i entusiasme, fa molt temps que vol ser missioner i, finalment, el seu somni s’ha fet realitat. Casaldàliga sap que la seva missió serà difícil, sap que haurà de fer front a la misèria, a la malaltia i a l’analfabetisme però ignora que São Felix és una ciutat sense llei, on impera la violència i la corrupció.
Casaldàliga no trigarà a descobrir la terrible situació dels més dèbils: peons que treballen i viuen com esclaus; posseiros (camperols) obligats a abandonar les seves terres i poblats indis en perill d’extinció.
Què ha de fer? Construir la seva església i dedicar-se a batejar i enterrar gent? Tancar els ulls davant del dolor del poble? Casaldàliga entén que la neutralitat és impossible i que, si vol continuar a São Félix do Araguaia, s’ha de posicionar, ha de prendre partit.
Pere Casaldàliga recorre la regió del Mato Grosso per recollir els testimonis dels indis, posseiros i peons, i publicar un informe demolidor.
Els fazendeiros (propietaris dels latifundis), liderats per Armandão, entenen que Casaldàliga els ha declarat la guerra i corren a posar preu al seu cap, però tots els intents per expulsar-lo o per eliminar-lo fracassen. La gran victòria de Casaldàliga és que els anys han passat i ell segueix vivint a la riba de l’Araguaia.
Basat en el llibre “Descalç sobre la terra vermella” de Francesc Escribano.
deltoni matèria 