El poder i la força del cinema no es poden menysprear, i pot passar que alguns continguts explicats a classe es posin en dubte per algun alumne que ha vist alguna pel·lícula en què les coses no passen de la manera en què s’estan explicant. I és que, moltes vegades, el cinema es pren unes llicències de les quals val la pena estar-ne advertit, perquè l’acte creatiu del director pot donar lloc a una particular interpretació dels textos o dels fets.
Davant d’això, en el cas dels textos i històries bíbliques, no està de més fer l’exercici de contrastar un tros de text de la Bíblia amb algunes de les versions que es troben al cinema. En aquest cas, he escollit el moment en què Moisès coneix Sèfora que podem llegir al llibre de l’Èxode. Si llegim el text destacat en negreta podem veure que la Bíblia en diu ben poc de la manera en què Moisès va defensar les dones, per tant, podríem dir que les tres versions són correctes, però totes diferents.
Encara que, tenint en compte el context sencer (el llibre de l’Èxode) que ens parla d’un Moisès tímid i poc valent, al que li costa parlar davant la gent i al que no li surten les paraules, aleshores ja podríem concloure que totes les versions no són vàlides.
|
Èxode 2,11-22
11 Moisès es va fer gran. Un dia va sortir a veure els seus germans hebreus i s’adonà dels treballs forçats que els imposaven. Tot passant va trobar un egipci que pegava a un dels seus germans. 12 Va mirar a banda i banda i, veient que no hi havia ningú, va matar l’egipci i l’enterrà a la sorra.
13 L’endemà va tornar a sortir, trobà dos hebreus que es barallaven i va dir al qui no tenia raó:
–Per què pegues a un company?
14 Ell li replicà:
–¿Qui t’ha nomenat cap o jutge nostre? ¿Que potser em vols matar tal com vas matar l’egipci?
Llavors Moisès agafà por, perquè pensava: «Així, doncs, el fet és conegut.» 15 També el faraó ho va saber i cercava de matar Moisès. Però ell va fugir lluny del faraó i es refugià al país de Madian.
Arribat allí, es va asseure al costat d’un pou. 16 El sacerdot de Madian tenia set filles, que van anar a pouar aigua per omplir les piques i abeurar el ramat del seu pare. 17 Llavors van arribar uns pastors que volien fer-les fora. Però Moisès es va aixecar, va defensar-les i abeurà el ramat que elles duien. 18 Quan van tornar a casa del seu pare, que es deia Reuel, ell els digué:
–Com és que avui torneu tan d’hora?
19 Elles li van respondre:
–Un egipci ens ha defensat contra els pastors; fins i tot ens ha pouat l’aigua i ha abeurat el ramat.
20 Ell els digué:
–I on és, aquest home? Per què l’heu deixat allí? Aneu a buscar-lo i que vingui a menjar amb nosaltres.
21 Moisès es va quedar de bona gana amb aquell home, que li donà la seva filla Siporà per muller. 22 Ella va tenir un fill, i Moisès li posà el nom de Guerxom (que significa «immigrant allí»), perquè va dir: «Sóc un immigrant en una terra estrangera.»
|
deltoni matèria 