Basada en el best-seller de Khaled Hosseini, la pel·lícula s’inicia a San Francisco on Amir acaba de publicar la seva primera novel·la. En aquest moment rep una carta des Pakistan que li recorda una dolorosa traïció. Llavors tornem a l’Afganistan de 1978, a la seva pròpia infància, que es desenvolupa feliç com a fill d’una rica família paixtu. Allà compta amb l’amistat del lleial Hassan, fill d’un servent del seu pare, d’ètnia hazara. Els amics viuen la seva trobada jugant amb els estels al vent i ajudant-se l’un a l’altre. No obstant això, el xoc amb el fonamentalisme i la debilitat interessada del jove paixtu els separaran i només anys després el fidel Hassan demana ajuda confiant en el seu antic amic.
La pel·lícula aborda molt directament el risc del fonamentalisme talibà però, alhora, reivindica el sentit de l’amistat i des d’aquí la recuperació de l’experiència de Déu. Els estels al vol són un símbol eloqüent de com la recerca de Déu reuneix els homes i els situa davant el millor de si mateixos. Malgrat algunes subtrames, precipitadament resoltes, com la tornada a Afganistan i altres excessivament desenvolupades com el procés de festeig d’Amir, la narració funciona tot i sobrar metratge.
deltoni matèria 