Evolució humana i fet religiós

Una certa creença en una altra vida (Paleolític)

Avui dia no podem estar del tot segurs que les dones i els homes que van viure en la Prehistòria tinguessin creences religioses o espirituals, perquè no s’han trobat elements ni restes que hi facin referència clarament. Ara bé, sí que existeixen una sèrie d’indicis corresponents a aquelles èpoques que porten a pensar que, probablement, creient en una mena de vida més enllà de la mort, cosa que constitueix una primera manifestació espiritual de la humanitat.

Concretament, el primer rastre que ens mostren les investigacions dels arqueòlegs és de fa 500.000 anys. En el turó de l’Os del Drac, proper a Pequín, van trobar-hi restes (enterraments) que han estat interpretades com a indicis que els homínids tenien la idea d’una prolongació de la vida més enllà de la mort, ja que tenien cura dels difunts perquè pensaven que gaudirien d’una certa existència posterior. Aquestes restes pertanyen al Pleistocè.

Enterrament fetal A l’Europa occidental hi ha troballes que permeten d’assegurar que 200.000 anys a.C. es practicava l’enterrament ritual (restes humanes en urnes i en posició fetal). Per molts investigadors això obeïa a que l’home primitiu veia en la mort el naixement a una nova vida, i per aquest motiu els morts eren col·locats encongits, imitant la postura dels fetus.

El fet, també, que dins de les sepultures s’hi hagin trobat restes d’aliments i armes duu a pensar que els nostres avantpassats creien que els morts, en una altra vida, tindrien les mateixes necessitats.

A més, l’orientació dels cossos ca a l’est, cap a la sortida del sol, pot tenir el significat de tornar a néixer o ressuscitar.

Vers el 70.000 a.C, període que correspon a l’aparició de l’homo sapiens, intentaven de vivificar el cos dels difunts aplicant-los ocre vermell. Aquestes restes humanes pintades de color vermell, en una clara al·lusió a la sang, podria respondre a l’intent de garantir la immortalitat als difunts. Restes d’aquests enterraments han estat trobats a Gal.les del Sud, Dordonya (Cro-Magnon).

Més tard, entre els anys 20.000 i 10.000 a.C., data aproximada del final del Paleolític superior, apareixen entre els homes el culte a la fecunditat, els ritus relacionats amb la caça i el domini dels animals.

El sentit religiós s’accentua (Neolític)

Aquesta creença en l’existència d’una vida més enllà de la mort es veu reforçada amb les restes d’enterraments del neolític. Època en què es van començar a construir les primeres edificacions de pedra com els sepulcres megalítics, que comprenen des dels dòlmens i menhirs més senzills, de vegades alineats en formes regulars, fins a cambres funeràries prou complexes, com les navetes menorquines.

En aquests cultes als difunts, doncs, podem detectar la primera expressió de l’espiritualitat humana i, per tant, l’arrel de tota religió.

L’home comença a oferir sacrificis, a vegades humans, com a intent d’intercanviar dons amb els poders superiors. La substitució dels sacrificis humans per l’ofrena d’animals es fa progressivament. La complexitat d’aquestes activitats rituals obliga algunes persones a especialitzar-s’hi; adquireixen així cert caràcter sagrat (xamans, fetillers, bruixots).

Durant el cinquè mil·lenni a.C. neix la vida sedentària i s’estén lentament per Europa. Amb ella broten noves formes religioses més elaborades i precises. Cap al tercer mil·lenni a.C., apareix l’escriptura, que amb el temps servirà d’instrument precís per a fixar, expressar i transmetre les idees i creences religioses.

Activitats: Els primers indicis de creences religioses

Enllaços per saber-ne més

Pintures rupestres d’Altamira

Els ritus funeraris prehistòrics

Les idees religioses dels pobles prehistòrics i les seves representacions

Megalits de Catalunya i Espanya