1. La religió i el progrés material

La religió i el progrés material

Sovint es té la idea que les religions no valoren en absolut el que és material, i que es giren d’esquena davant el progrés material. Això és degut, possiblement, a qué davant la dicotomia matéria-esperit la religió s’ha decantat per potenciar la part espiritual de la persona humana i a què, per aconseguir-ho millor pot semblar que hagi oblidat absolutament l’aspecte corporal i material de la vida. És tant com dir que si no ens desfem de lo material no obtindrem lo espiritual, o que només podrem assolir la vida espiritual i eterna a costa de renunciar a una vida material i terrena. Així, la història de les religions està il·lustrada per molts exemples d’anorreament, és a dir, de pràctica anul·lació de la vida terrenal, material i corporal, a fi de poder incrementar la seva capacitat espiritual.

material

espiritual

cos

ànima

carn

esperit

Ara bé, aquesta idea no és certa; és tracta tan sols una impressió que ja s’ha convertit en tópica, perquè no hi ha cap religió en el món que pensi que cal prescindir absolutament del que és material o que afirmi que, quant més es disminueix en l’aspecte corporal o material de la persona, més es podrà crèixer en la part espiritual i anímica.

Lectura de textos

Abans de parlar de quina és la valoració que el cristianisme fa del progrés técnic i material, hem de resituar la pressuposada opinió que les religions, en general, tenen d’aquest progrés. Llegeix els textos següents que pertanyen a diferents tradicions religioses i, en acabar, fes un comentari global. Pots començar per aquest text de la religió hindú:

Text 1

El guru meditava a la vora del riu quan un deixeble se li acostà, s’ajupí i deposità als seus peus dues enormes perles com a penyora de respecte i devoció. El guru obrí els ulls i n’agafà una, però amb tan poca cura que li fugí de la mà i anà rodant fins a caure al riu.

El deixeble, horroritzat, es va capbussar dins l’aigua per recuperar-la, però malgrat submergir-se una i una altra vegada fins que es féu fosc, no la trobà. A la fi, completament xop i exhaust, va treure el guru de la meditació i li digué: «Tu has vist on ha caigut. Indica’m el lloc perquè jo pugui recuperar-la.»

El guru va agafar l’altra perla, la llançà al riu i digué: «Just allà».

Anthony de Mello

“La pregària de la granota”

Ed. Claret, 1990

 

Text 2

Quan un milionari mor i la gent pregunta: «Quant deu haver deixat?», la resposta, naturalment, és: «Tot.» Encara que la resposta també pot ser: «No ha deixat res. Li ha estat arrabassat.»

Text 3

Com a bon filòsof que era, Sòcrates creia que la persona sàvia viuria instintivament de manera frugal. Ell mateix ni tan sols duia sabates; tanmateix, una i altra vegada cedia davant l’encant de la plaça del mercat i solia acudir-hi per veure les mercaderies que s’hi exhibien.

Quan un amic li’n va preguntar-ne la raó, Sòcrates respongué: «Em plau molt d’anar-hi i descobrir sense quantes coses sóc perfectament feliç.»

Text 5

Una nit, dos mercaders de joies arribaren al mateix temps a un refugi de caravanes, en el desert. Cada un era conscient de la presència de l’altre i, mentre descarregaven els respectius camells, un d’ells no pogué resistir la temptació de deixar caure per terra, com per accident, una enorme perla, que anà a parar als peus de l’altre, el qual, amb afectada cortesia, la va recollir i la tornà al seu amo tot dient: «Bonica perla, sí senyor! És grossa i brillant com poques n’hi ha…» «Molt amable de la vostra part», digué l’altre. «Però, de fet, és una de les gemmes més petites de la meva col lecció.»

Un beduí que s’estava al costat del foc i que havia observat l’escena, s’aixecà i els invita a sopar. Quan començaren a menjar, els explicà aquesta història: «També jo, estimats amics, vaig ser en altre temps joier, com vosaltres. Un dia, pel desert, em va sorprendre una gran tempesta que ens arrossegà, a mi i a la meva caravana, ara cap aquí, ara cap allà, fins que vaig perdre el contacte amb el meu seguici i em vaig quedar aïllat, sense saber on era. Van passar els dies, i vaig sentir un pànic terrible quan em vaig adonar que estava donant voltes en cercle, sense saber on em trobava ni cap on caminar.Aleshores, pràcticament mort de fam, vaig llençar a terra tota la càrrega que duia el meu camell i vaig rebuscar per enèsima vegada. Imagineu-vos l’emoció que vaig sentir quan vaig topar amb una bossa que fins aquell moment no havia vist. Amb els dits que em tremolaven la vaig obrir, esperant de trobar-hi alguna cosa de menjar. I imagineu-vos també la meva desil·lusió quan vaig descobrir que l’única cosa que contenia eren perles…»

Text 4

El gran sant budista Nagarjuna acostumava a cobrir-se només amb un tapall i, encara que sembli absurd, també duia un plateret d’or que li havia regalat el rei, el qual havia estat deixeble seu.

Una nit, quan estava a punt d’anar a dormir entre les runes d’un antic monestir, va observar la presència d’un lladre amagat rere una columna. «Vine aquí i pren això», digué Nagarjuna, oferint-li el plateret. «Així no em molestaràs un cop m’hagi adormit.»

El lladre va engrapar amb ànsia el plateret i sortí rabent. Però l’endemà al matí va tornar amb el plateret… i amb una petició. «Ahir, quan et vas desprendre amb tanta facilitat d’aquest plateret, em vas fer sentir molt pobre. Ensenya’m a adquirir la riquesa que fa possible de practicar aquest despreniment tan fantàstic.»

Text 6

Un avar havia acumulat cinc-cents mil dinars i es feia il.lusions tot pensant en l’any fabulós que passaria fent càbales sobre la millor manera d’invertir els diners. Però, inesperadament, l’Àngel de la Mort es va presentar per endur-se’l.

L’home es posà a demanar i a suplicar, apel.lant a mil arguments, perquè li fos permés de viure una mica més, però l’Àngel es mostrà inflexible. «Concedeix-me tres dies de vida i et donaré la meitat de la meva fortuna!», li pregà l’home. Però l’Àngel no en volgué saber res i el començà a estirar. «Concedeix-me si més no un dia, t’ho prego, i podràs tenir tot el que he estalviat amb tanta de suor i esforc!» Però l’Àngel, continuava impàvid.

L’única cosa que va obtenir de l’Àngel foren uns breus instants per a escriure precipitàdament aquesta nota: «A qui trobi aquesta nota, sigui qui sigui: si en tens suficient per a viure, no malgastis la teva vida acumulant fortunes. Viu! Els meus cinc-cents mil dinars no m’han servit ni per a comprar una hora de vida!»

Activitat: Comentari dels textos

Després de la lectura comentada d’aquests textos religiosos i filosòfics, escriu la teva reflexió personal sobre la posició de les religions en relació a lo material. En quin sentit donen primacia a allò que és espiritual davant del que és material?

Formulari de resposta
La religió i el progrés material
fletxa_dretaEls mites occidentals sobre l’origen del progrés fletxa_dretaLa interpretació espiritual de l’evolució fletxa_dretaL’objectiu dels cristians

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s