Daigo Kobayashi, antic violoncel·lista d’una orquestra que s’acaba de dissoldre, acaba vagant pels carrers sense feina i sense massa esperança. Per això decideix tornar a la seva ciutat natal en companyia de la seva esposa. Allà aconsegueix una feina com a enterrador: neteja els cossos, els col·loca en el seu taüt i els envia a l’altre món de la millor manera possible. Encara que la seva esposa i els seus veïns contemplen amb desgrat aquest lloc de treball, Daigo descobrirà en aquest ritual de mort l’espurna vital que li faltava a la seva pròpia vida.
Un procés lent i sorprenent el convertirà en un especialista en el nôkan, ritual mortuori japonès que suposa una rememoració del difunt des de l’acte d’embalsamament. En el seu aprenentatge s’aniran creuant una sèrie d’històries de reconciliació dels vius amb els morts i anirà, a poc a poc, obrint la seva pròpia història a un camí de pacificació. La pel·lícula arriba a emocionar i ens permet contemplar la mort amb una perspectiva diferent que suposa una autenticació de la vida i una crida a assumir-la acceptant el seu dramatisme però des d’una confiança disposada a reconèixer que estem en bones mans.
deltoni matèria 