A través de la figura de la monja francesa Teresa Martin (1873-1897), es planteja la possibilitat de la santedat en la vida quotidiana, sense necessitat de fenòmens sobrenaturals. Teresa Martin va ingressar en l’ordre de les carmelites de Lisieux, on va prendre el nom de Teresa de l’Infant Jesús. Va morir als vint anys d’edat. Va ser canonitzada el 1925.
Muntada com una sèrie de quadres d’estil bastant teatral narra la vida de la santa de Lisieux i ens presenta, amb una gran senzillesa formal, la sintonia amb el caminet de l’amor humil d’aquesta carmelita mestra d’espiritualitat. Interpretada amb gran encert per Catherine Mouchet, descriu, amb una estil per a res hagiogràfic sinó més aviat mesurat i crític, la seva crida primerenca i ingènua, els goigs i les dificultats de la seva vida religiosa, l’arribada de la malaltia i la seva pacient serenitat davant la mort.
La narració ens va endinsant en la maduració d’aquella jove que, des del seu candor adolescent, es veu obligada a una maduració ràpida forjada en la proximitat de Déu i en la vida de comunitat. La primera es ressalta a través d’algunes oracions i petits textos recollits, la segona es mostra amb eloqüència en escenes com la professió de la santa, la festa del dia de Nadal o les trobades amb la germana priora.
deltoni matèria 