La creació del món

El mite de la creació del món

Gn 1,1 – 2,3

1 Al principi, Déu va crear el cel i la terra. 2 La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües. 3 Déu digué: –Que existeixi la llum. I la llum va existir. 4 Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. 5 Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia.
6 Déu digué: –Que hi hagi un firmament enmig de les aigües, per a separar unes aigües de les altres. 7 I va ser així. Déu va fer la volta del firmament i va separar les aigües que hi ha a sota la volta de les que hi ha a sobre. 8 Déu donà a la volta del firmament el nom de cel. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el segon dia.
9 Déu digué: –Que les aigües de sota el cel s’apleguin en un sol indret i apareguin els continents. I va ser així. 10 Déu donà als continents el nom de terra, i a les aigües aplegades, el de mar. Déu veié que tot això era bo. 11 Déu digué: –Que la terra produeixi vegetació, herbes que facin llavor i arbres de tota mena que donin fruit amb la seva llavor, per tota la terra. I va ser així. 12 La terra produí la vegetació, les herbes de tota mena que fan la seva llavor i els arbres de tota mena que donen fruit amb la seva llavor. Déu veié que tot això era bo. 13 Hi hagué un vespre i un matí, i fou el tercer dia.
14 Déu digué: –Que hi hagi a la volta del cel uns llumeners per a separar el dia de la nit i assenyalar les festivitats, els dies i els anys, 15 i que des de la volta del cel il!luminin la terra. I va ser així. 16 Déu va fer els dos grans llumeners: un de més gran que governés el dia i un de més petit que governés la nit; va fer també les estrelles. 17 Déu els col!locà a la volta del cel perquè il!luminessin la terra, 18 governessin el dia i la nit i separessin la llum de les tenebres. Déu veié que tot això era bo. 19 Hi hagué un vespre i un matí, i fou el quart dia.
20 Déu digué: –Que les aigües produeixin éssers vius que s’hi moguin i animals alats que volin entre la terra i la volta del cel. 21 Déu va crear els grans monstres marins, els éssers vius de tota mena que es mouen dintre l’aigua, i tota mena d’animals alats. Déu veié que tot això era bo. 22 Déu els beneí dient- los: –Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu les aigües dels mars, i que els animals alats es multipliquin a la terra. 23 Hi hagué un vespre i un matí, i fou el cinquè dia.
24 Déu digué: –Que la terra produeixi éssers vius de tota mena: bestioles i tota mena d’animals domèstics i feréstecs. I va ser així. 25 Déu va fer tota mena d’animals feréstecs i domèstics i tota mena de cucs i bestioles. Déu veié que tot això era bo. 26 Déu digué: –Fem l’home a imatge nostra, semblant a nosaltres, i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les bestioles que s’hi arrosseguen. 27 Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona. 28 Déu els beneí dient-los: –Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra. 29 Déu digué encara: –Mireu, us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donen fruit amb la seva llavor, perquè siguin el vostre aliment. 30 A tots els animals de la terra, a tots els ocells del cel i a totes les bestioles que s’arrosseguen, a tots els éssers vius de la terra, els dono l’herba verda per aliment. I va ser així. 31 Déu veié que tot el que havia fet era molt bo. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el sisè dia.
2,1 Així van quedar acabats el cel i la terra amb tots els seus estols. 2 El setè dia, Déu havia acabat la seva obra. El dia setè, doncs, va reposar de tota l’obra que havia fet. 3 Déu va beneir el dia setè i en va fer un dia sagrat, perquè aquell dia reposà de la seva obra creadora.

El mite representat en l’art

Joan 1,1-3

1 Al principi existia el qui és la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu.

2 Ell estava amb Déu al principi.

3 Per ell tot ha vingut a l’existència, i res no hi ha vingut sense ell.

Vídeos sobre el mite de la creació

Activitat: El mite de la creació del món

1. Hauràs observat que el text té un estil esquemàtic, hi ha trossos que es van repetint. Escriu les frases que es van repetint al principi, en el mig i al final de cada dia de la creació.

2. Què opina Déu de tot el que està creant? Quina valoració en fa?

3. Com ho fa Déu per crear tot allò que existeix?

4. Torna a llegir l’obra creadora del dia sisè: Què diu Déu a l’home i la dona? Què diu dels animals? Quina ha de ser, doncs, segons la Bíblia, la relació dels homes amb la natura?

5. L’home i la dona, a qui s’assemblen i per què?

6. En la lectura del dia setè podem deduir per què el setè dia és festiu en la nostra cultura i no es pot treballar. Escriu-ne el motiu.

7. Completa el quadre següent.

Formulari de resposta

Els dies de la creació

La forma de presentar la creació que es fa al Gènesi parteix del fet que només hi ha un déu.

Mentre molts poemes d’altres tradicions religioses descriuen la creació com el resultat de la lluita entre els déus i les forces del caos, el relat de la Bíblia destaca la tranquil·la activitat creadora del Déu únic.

I el setè dia Déu descansà, diu el llibre del Gènesi. I aquí tenim l’origen d’un dia de descans cada setmana. Per als cristians aquest dia és el diumenge; per als jueus és el dissabte, i per als musulmans, el divendres.

El tapís de la creació de Girona

Una joia excepcional. El Tapís de la Creació de Girona és un brodat de la fi del segle XI començament del XII fet amb llana de colors. Es tracta d’una joia excepcional que es pot admirar al Museu Capitular de la catedral de Girona. Aquesta peça sembla que pot ser l’única que es conserva d’aquestes característiques, la qual cosa la fa absolutament singular en el món. Tot i que actualment se’n conserva la meitat superior, les seves dimensions són considerables, ja que té una alçària de 4,70 metres i una amplària de 3,65 metres.

Significat iconogràfic. La riquesa iconogràfica d’aquest tapís ens fa pensar que inicialment devia ser una eina eficaç per entendre la Bíblia. Per a estudiar-lo cal dividir-lo en tres parts temàtiques: la central, conservada íntegrament, està dedicada a la Creació del món segons el que explica el llibre del Gènesi; les altres dues, incompletes, mostren el calendari i el trobament de la Santa Creu.

El tema central és un resum dels dos primers capítols del Gènesi, on es narra la creació del món. Al centre del tapís podem admirar un pantocràtor impartint la benedicció amb la mà dreta i portant el llibre sagrat a la mà esquerra. Al voltant de la frase bíblica hi descobrim l’Esperit Sant en forma de colom, i a tots dos costats s’imposen, esvelts, dos àngels, que representen la lum i les tenebres. En sentit descendent apareix la creació del firmament enmig de les aigües i, paral.lelament, a la dreta, la representació del dia i de la nit. A la part inferior s’hi poden observar la creació de l’home i la dona, els animals marins i els ocells del cel, així com Adam donant nom als animals.

Envoltant tot aquest cercle es dibuixa un rectangle amb els 4 vents de la terra: el septentrional i el de llevant a dalt, i el zèfir i el vent del sud a baix. Emmarcant el tapís, al centre, un home barbut sosté la roda del temps, que representa l’any, acompanyat per les quatre estacions. Als extrems dret i esquerre i de dalt a baix hi descobrim els mesos de l’any. A la part inferior s’hi endevina, bastant deteriorada, la narració del trobament de la Santa Creu per iniciativa de santa Helena.