2. Els mites occidentals sobre l’origen del progrés tècnic

Mites i societat. La nostra societat occidental està fortament marcada pels seus orígens judeocristians i greco-romans. Ambdues fonts de cultura han influït d’una forma determinant en la visió que actualment tenim de l’entorn i de la realitat.
Els antics mites, tant els grecs com els bíblics, donen ja explicacions cosmogòniques i antropogòniques que han impregnat la consciència col·lectiva del moment present. Alguns d’ells també parlen de quina ha de ser la relació de l’home amb la natura. Conèixer, comprendre i analitzar aquests mites pot ajudar a entendre millor la influència i la relació que la nostra societat ha establert amb l’entorn material.

Els mites occidentals sobre el progrés tècnic. Si fixem més l’atenció en els dos mites que estan a la base de la nostra cultura, el grec i el bíblic, i que ens parlen de l’home i el progrés, de l’home i lo material, podrem destriar posteriorment la influència que l’un o l’altre han exercit en la nostra cultura.

Com és la nostra relació amb lo material? De la lectura dels dos mites hem de treure alguna idea per respondre aquesta pregunta. El mite de Prometeu i el mite de la creació d’Adam i Eva són els que ens expliquen els inicis de la humanitat. A partir del foc de Prometeu comença la majoria d’edat dels humans, la independència respecte dels déus i, per tant, la civilització i el progrés; el mateix es pot dir del mite bíblic: després que Déu dóna a l’home tot el que l’envolta per al seu ús, aquest inicia el coneixement i domini de la terra.

El mite de Prometeu

Prometeu roba el foc, de Christian Griepenkerl (1839-1916)

Prometeu porta el foc a la humanitat, de Jan Cossiers

(…) Segons es diu, Prometeu va crear els primers homes, donant-los forma amb fang. Peró aquesta llegenda no apareix a la Teogonia, on Prometeu és simplement el benefactor de la humanitat; no el seu creador.

Si Prometeu va enganyar Zeus va ser per amor als homes. Va ser per primera vegada, a Mecone, durant un sacrifici solemne. Prometeu havia fet dues parts d’un bou : en un costat va posar la carn i les vísceres, recobrint-les amb el ventre de l’animal; i en l’altre hi posà els ossos pelats, recobrint-los amb el greix blanc de l’animal. Zeus va escollir el greix blanc i, en descobrir que només contenia els ossos, va sentir una profunda rancúnia vers Prometeu i els mortals, afavorits per aquella astúcia. A fi de castigar-los, decidí no tomar a enviar-los el foc.

Aleshores Prometeu els va auxiliar per segona vegada: va robar llavors del foc a la “roda del sol” i les va portar amagades en la tija d’una fèrula. Una altra tradició pretén que sustragué el foc de la farga d’Hefest. Zeus va castigar els mortals i el seu benefactor. Contra els dos primers envià un ésser modelat expressament, Pandora. Pel que fa a Prometeu, l’encadenà amb cables d’acer al Caucas, enviant un àliga, nascuda d’Equidna i Tifó, que li devorava el fetge, el qual es regenerava constantment. I va jurar per Éstige que mai més el deslligaria de la roca. Malgrat tot, quan Hèrcules passà per la regió del Caucas, va trespassar amb una fletxa l’àliga de Prometeu i el va alliberar (…).

Pierre Grimal. Diccionario de mitología griega y romana.

Mite de la creació d’Adam i Eva

jan-brueghel-i-y-peter-paul-rubens-el-parac3adso-terrenal-y-la-cac3adda-de-adc3a1n-y-eva-c-1615

20 Déu digué : -Que les aigües produeixin éssers vius que s’hi moguin i animals alats que volin entre la terra i la volta del cel. 21 Déu va crear els grans monstres marins, els éssers vius de tota mena que es mouen dintre de l’aigua, i tota mena d’animals alats. Déu veié que tot això era bo. 22 Déu els beneí dient-los: -Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu les aigües dels mars, i que els animals alats es multipliquin a la terra. 23 Hi hagué un vespre i un matí, i fou el cinquè dia. 24 Déu digué: -Que la terra produeixi éssers vius de tota mena : bestioles i tota mena d’animals domèstics i feréstecs. I va ser així : 25 Déu va fer tota mena d’animals feréstecs i domèstics i tota mena de cucs i bestioles. Déu veié que tot això era bo. 26 Déu digué : -Fem l’home a imatge nostra, semblant a nosaltres, i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar i tota la terra amb les bestioles que s’hi arrosseguen. 27 Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona. 28 Déu els beneí dient-los : -Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra.

29 Déu digué encara: -Mireu, us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donen fruit arnb la seva llavor, perquè siguin el vostre aliment. 30 A tots els animals de la terra, a tots els ocells del cel i a totes les bestioles que s’arrosseguen, a tots els éssers vius de la terra, els dono l’herba verda per aliment. I va ser així. 31 Déu veié que tot el que havia fet era molt bo. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el sisè dia.

Gn 1,20-31

Activitat 2: Qüestionari sobre els mites

2.1. En el mite grec, quina és l’actitud dels déus respecte a la humanitat ?

2.2. En el mite de la Bíblia, quina és l’actitud de Déu respecte a la humanitat ?

2.3. Quina valoració es fa de lo material (és a dir del progrés) en ambdós mites ?

Ética i estética. Existeix una relació entre els valors que estructuren una persona i l’aspecte que aquesta mostra, la seva estética. Així, les representacions pictòriques que il.lustren els dos mites anteriors també ens poden aproximar d’alguna manera al model d’home que expressen.

2.4. Quin tipus d’home/dona es dibuixa en les anteriors narracions, quin concepte d’home/dona podem deduir de la seva lectura ?

2.5. L’home/dona d’avui dia, amb quina de les anteriors concepcions s’identifica millor ? Com és la nostra relació amb lo material ? Comenta-ho.

2.6. Un cop fets els comentaris sobre els textos del mites que estan a la base de la nostra civilització, i analitzades també les representacions pictòriques que els il.lustren, podem passar a redactar la formulació d’una primera tesi que expliqui quina valoració fa el cristianisme del progrés tècnic, a la llum, sobretot, del mite bíblic d’Adam i Eva que ja coneixem.