El sagrat

La lectura dels textos següents ens ajudaran a entendre un concepte fonamental per entendre el fenomen religiós: el sagrat. Llegeix primer els textos i després contesta el qüestionari que es proposa.

Les creences dels habitants de l’illa de Madagascar

Fixa’t en les paraules que apareixen en cursiva en el text següent. Per què et sembla que aquestes paraules estan destacades d’aquesta manera? Què tenen d’especial aquests objectes?

Illa de Madagascar“En el centre de Madagascar són altament venerats els dotze turons d’Imerina, associats als antics reis. Ho són també les tombes dels vazimba, els primitius habitants de l’illa.

També aquí són importants les tombes dels avantpassats. En alguns llocs aquestes tombes són destacats edificis de pedra, en altres estan molt endinsades a l’interior dels boscos, i en altres són zones d’enterraments o coves senyalades per pals amb baixos relleus molt elaborats i amb cranis de bous sacrificats en honor dels morts.

Hi ha molts pilars de pedra alçats per a recordar un avantpassat. Arbres, roques, rieres, rius i altres relleus naturals poden constituir el centre d’un culte; però particularment important és la tomba dels nobles.

En algunes tribus, especials cases de culte amb objectes sagrats serveixen de model per a totes les cases construïdes. Molts poblets tenen pals sagrats al bell mig, on es realitzen ritus.

Tots els llocs sagrats tenen una mena de força espiritual anomenada basma, que és present en molts objectes fets per l’home, i que van des de penjolls i amulets, que protegeixen del mal la persona que els porta, fins als famosos talismans o fetitxes (sampy). En els primers temps els guerrers anaven a la batalla guarnits amb tals objectes.”

Text de Mircea Eliade

“L’occidental modern experimenta cert malestar davant determinades formes de manifestació del sagrat; li costa d’acceptar que, per a alguns éssers humans, el sagrat pugui manifestar-se en les pedres o en els arbres. No es tracta de la veneració d’una pedra o d’un arbre per ells mateixos.

La pedra sagrada, l’arbre sagrat, no són adorats com a tals; ho són precisament pel fet de ser hierofanies, pel fet de mostrar quelcom que ja no és pedra ni arbre, sinó el sagrat. (…).

En manifestar el sagrat, un objecte qualsevol es converteix en una altra cosa sense deixar de ser ell mateix. (…) Per als qui aquella pedra es revela com a sagrada, la seva realitat immediata es transmuta en realitat sobrenatural.”

Mircea Eliade, Lo sagrado y lo profano, Guadarrama, Madrid, 1967, 19

Arbre

Arbre

Arbre sagrat dels dioles de Mlomp (Africa)

Arbre sagrat dels dioles de Mlomp (Africa)

Naveta des Tudons (Menorca)

Naveta des Tudons (Menorca)

Ésser suprem

Ésser suprem

L’ésser suprem

“Ni tan sols la religió més «primitiva» (per exemple, la religió d’una tribu australiana, dels andamans, dels pigmeus, etc.) no pot reduir-se a un nivell elemental d’hierofanies o manifestacions del sagrat.

Al costat d’questes experiències i teories religioses monovalents trobem constantment empremtes més o menys riques d’altres experiències o teories religioses; per exemple, del culte a un ésser suprem… Entre els primitius apareix arreu la creença en un ésser suprem, creador i totpoderós, que té la seva estança al cel.”

Activitats

Qüestionari sobre els textos anteriors

fletxa_dreta“El senyor de les mosques” El sagrat fletxa_dretaDefinició de religió ampliada
fletxa_dretaEls llocs sagrats fletxa_dretaLes mediacions religioses
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s