La societat tecnocràtica |
La història de la humanitat és la història del progrés tecnològic. Es diu de l’home que és un ésser que pensa, però difícilment l’home primitiu hauria arribat a esdevenir l’home actual si, a més a més, no hagués portat a la pràctica tot allò que es coïa en el seu cervell. L’home pensa, és racional i, a més, actua, fa, fabrica i transforma. El que separa els homes dels animals és el fet que posa en pràctica (la tècnica), tota la seva teoria (la ciència).
El que és artificial és el més natural. Des de la descoberta del foc (símbol de la civilització que vàrem aprendre a usar fa uns 80.000 anys), passant per la fabricació d’estris amb què es feien altres estris, la roda, la ceràmica, l’escriptura, la imprenta, etc., fins arribar a la nostra era atòmica, la història de la humanitat coincideix amb la història de la tècnica. S’ha donat una simbiosi tal entre l’home i la tècnica, que l’un no s’entén sense l’altra: hem arribat a fer de la tècnica el més natural de l’home. Lo artificial ha esdevingut lo més natural. La tecnologia ha modificat la pròpia naturalesa humana.
L’acceleració de la revolució industrial. Aquest evolucionar i caminar plegats de l’home i la tecnologia es du a terme d’una manera acompassada, lenta i sense presses; fins arribar a un punt de la història en què es produeix una acceleració i un canvibrutals: l’època de la revolució industrial, al segle XIX. Aquest fenomen canvia d’una forma tan profunda i radical la manera de veure, entendre i estar en el món que, fins i tot, hi ha qui ha arribat a dir que la humanitat té només cent anys de vida.
| La societat tecnocràtica |
 La societat urbana |
La societat de consum |
La societat espectacle |
La societat del benestar |
deltoni matèria 