2. El calendari

Els primers calendaris

El calendari és un sistema ideat pels humans per mesurar el temps. Mitjançant el calendari hi ha la possibilitat de fixar amb antelació qualsevol esdeveniment de la vida individual o col·lectiva. Els períodes de treball, les festes, les celebracions familiars, els actes socials… tot s’articula per mitjà del calendari. El calendari respon a la necessitat del les persones d’organitzar d’alguna manera el pas del temps.

Dutes per aquesta preocupació, les persones, des de molt antic, van relacionar els ritmes repetitius de la natura amb els esdeveniments importants de la seva existència. Totes les cultures han tingut un calendari.

Tots els calendaris tenen en comú una cosa: intenten ajustar l’any observant els fenòmens naturals. Des de temps remots, l’home ha estat molt pendent del Sol i del temps perquè d’això en depèn l’agricultura. Era molt important saber quan era el temps de collir i de sembrar. Per exemple, els antics egipcis van començar a observar que les crescudes del riu Nil eren periòdiques. I com que d’això en depenia la seva vida perquè hi havia inundacions, van descobrir que l’any té 365 dies. I ho van fer gràcies a l’estel Sírius, el més brillant del cel, ja que apareix arran de l’horitzó abans de la sortida diària del Sol. I de manera força precisa.

Els primers calendaris van prendre com a base les fases de la lluna, ja que són més fàcils d’observar que el cicle solar. El nostre calendari actual té com a base el cicle del sol, establert en 365 dies i un dia afegit cada quatre anys.

Activitat 2.1: Els primers calendaris

1) Per quin motiu els primers calendaris de la història es van fer segons el cicle de la lluna?
2) Per què aquest calendari lunar no es va considerar prou pràctic?
3) Quina cultura va crear el primer calendari solar?
4) Quants mesos tenien, i de quants dies cada mes, els primers calendaris solars de la història?
Formulari de resposta

L’origen del nostre calendari

 La paraula calendari ve de la paraula “calendarium”, que era el llibre de comptes on s’anotaven els interessos mensuals dels préstecs. Aquests deutes es pagaven el primer dia de cada mes, és a dir, a les calendes. (En l’antiga Roma havia el costum de convocar a la població cada principi de mes per a anunciar la data en que la Lluna entraria en el seu primer quart. En llatí la paraula calés significa “cridar, convocar”, per aquest motiu al primer dia del mes se li va dir calendas) . Calendarium, finalment, es referia a tot el sistema d’organització del temps.

Els romans van fer diferents reformes, però la primera referència fiable d’una cronologia totalment romana és del 450 abans de Crist. El segon rei de Roma, Numa Pompili, va ser qui va fer el primer calendari romà. Però després va venir el de Juli Cèsar, i més tard el d’August. De fet, el nom i l’organització dels mesos els el devem a ells.

Però la reforma definitiva, la que ha fet que tinguem el calendari tal com el coneixem avui, és la del papa Gregori XIII. Aquest és el que va aconseguir que la realitat astronòmica no fos diferent del còmput del temps. S’havia de canviar el calendari julià, que era el que s’havia seguit en tot el món cristià des del segle I abans de Crist. I ho va fer eliminant deu dies del mes d’octubre del 1582, de manera que del dia 4 es va passar al 15 d’octubre, com si res. 

Activitat 2.2: L’origen del nostre calendari

1) Per quin mes començava el primitiu calendari romà i a quin déu estava dedicat? 
2) Quants mesos tenia el calendari romà antic?
3) Qui va organitzar el calendari romà en 365 dies?
4) D’on provenen els noms de juliol i agost?
5) Per què setembre, octubre, novembre i desembre no es corresponen al mes número set, vuit, nou i deu?
Formulari de resposta
Cap d’any

El celebrem l’1 de gener perquè Segeda, un poblet celtibèric (a prop de l’actual Calataiud) volia ampliar el seu territori, i el senat romà no s’ho va prendre bé. Per aquest motiu els romans els van declarar la guerra, i els van enviar un exèrcit de 30.000 homes, sota el comandament del cònsol d’aquell any, però no aconseguien guanyar-la, tot i que dominaven els territoris dels voltants.

En aquells temps, l’inici de cada any se celebrava el 21 de març, quan a Roma es nomenava el càrrec de cònsol, però van avançar dos mesos les dates d’aquest nomenament per poder sotmetre el poble celtibèric de Segeda i després poder anar a Hispània i guanyar l’altra guerra que disputaven allà.

Aquest fet va provocar que des del 153 abans de Crist fins al dia d’avui, Cap d’Any es comencés a celebrar a principis de gener i va portar un desequilibri en el calendari que van haver de corregir.

L’any bixest

La Terra triga 365 dies, 5 hores i 48 minuts a fer la volta al Sol. Al cap de quatre anys, aquestes gairebé 6 hores es converteixen en un dia extra. I en afegir-lo al calendari diem que aquell és un any bixest. Però com que en realitat no són 6 hores completes, tot i que ho comptem així, anem acumulant aquest error. I al cap de 100 i 400 anys ho hem d’anar corregint. I tot perquè en comptes d’adaptar-nos al ritme de la Terra, ens entossudim a fer-ho com nosaltres volem.
 

 

Les fases de la Lluna

El nostre calendari actual

El nostre calendari és d’origen romà. Aquest comprenia primitivament 10 mesos de 30 i 31 dies. Tenia 304 dies. L’any començava al març. Cada mes estava dedicat a un déu o deesa. El mes de juliol es deia Quintilis perquè era el cinquè mes del calendari romà. Posteriorment van canviar-li el nom en honor a Juli Cèsar. El més d’agost es deia Sextilis perquè era el sisè mes de l’any. També li van canviar el nom en honor a l’emperador August.

L’estructura actual de 12 mesos de 28, 29, 30 o 31 dies es va adoptar amb la reforma juliana que l’emperador Juli Cèsar va fer a l’anterior calendari l’any 46 aC, que era de 10 mesos. Es van afegir dos mesos al principi de l’any: gener i febrer.

L’any 1582, el Papa Gregori XIII va tornar a modificar el calendari romà (reforma gregoriana) per tal d’eliminar la diferència de 10 dies que es produïa cada 900 anys. Per això el nostre calendari s’anomena “calendari gregorià”, i conserva no només l’estructura sinó també els noms dels mesos i dos del cicles festius més importants: el Nadal i el Carnaval, antigues celebracions romanes (Saturnàlia i Lupercàlia) que es van cristianitzar.

Els noms dels dies de la setmana estan relacionats amb els dels “7 astres visibles” que es coneixien en l’antiguitat. Encara que posteriorment es van fer canvis influenciats per la religió. Per exemple el Sàbbat és el dia de descans de la religió jueva i Dominus Die significa “Dia del Senyor”.

quadre dies setmana

Les estacions de l’any. L’any es pot dividir en 4 grans períodes que són les estacions. Per als camperols, l’any començava a l’hivern. L’hivern comença el 21 de desembre (solstici d’hivern) fins a l’equinocci de primavera (21 de març). La primavera comença amb l’equinocci d’aquest nom (21 de març) fins al solstici d’estiu. L’estiu comença amb el solstici d’estiu (21 de juny) i acaba amb l’equinocci de tardor el 21 de setembre. La tardor és l’estació que va de l’equinocci de tardor (21 de setembre) fins al solstici d’hivern.

Activitat 2.3: El nostre calendari actual

1-Què va ser la reforma juliana i la reforma gregoriana?
2- Fixa’t en el nom dels mesos de l’any. N’hi ha dos que fan honor als emperadors romans, quins? Com es deien antigament?
3- La resta de noms fan referència encara al primitiu calendari de 10 mesos. Digues quins són els últims quatre mesos de l’any? A què fan referència aquest noms?
4- Escriu els dies de la setmana i investiga d’on han sortit els noms.
Formulari de resposta

Festes fixes i festes mòbils

Al nostre calendari podem trobar festes fixes i festes mòbils. Les festes fixes són aquelles que situem sempre a una mateixa data sense tenir present el dia de la setmana que sigui (per exemple, Nadal sempre és el 25 de desembre). La majoria de les nostres festivitats són fixes ja que fem servir un calendari basat en el sol.

No obstant, al calendari també trobem altres festes que no són sempre a la mateixa data, sinó que busquen un mateix dia de la setmana; aquestes són anomenades festes mòbils. Un exemple de festa mòbil és el “dia de la mare”, el qual se celebra el primer diumenge del mes de maig. A continuació trobem un llistat de “fórmules” per situar les festes mòbils més importants al calendari.

quadre any litúrgic

calendari-2013 calendari 2014
Fonts i informació

12/10/2012: El calendari de la fi del món. Quèquicom
Què signifiquen calendari, almanac i bixest, a Calaix+ie
El calendari maia
Notes

Un any tròpic (del grec antic τρόπος (tropos) = gir, revolució) és el temps que s’esdevé entre dos passos successius de la Terra pel primer punt d’Àries. Aquest punt de l’òrbita de la Terra marca el començament de la primavera perquè l’eix de la Terra coincideix amb l’eix de l’esfera celest, després que durant l’hivern aquest eix hagi estat inclinat, amb el pol nord de la Terra cap al costat oposat al Sol. El primer punt d’Àries sofreix un lent moviment de rotació retrògrad al voltant de Sol, anomenat precessió dels equinoccis, que fa que la Terra el retrobi abans d’arribar a fer un gir complet de 360º: exactament l’any tròpic és un gir de 359º 59′ 09”,8. L’any civil es fixa a partir d’aquest any, ja que és el que marca el pas de les estacions: precisament per això se l’anomena tròpic o solar. Dura 365’2422 dies civils. També se l’anomena any solar.
 
Equinoccis i solsticis. Totes les estacions comencen per un equinocci o un solstici.
Segons el diccionari, el solstici és qualsevol dels dos punts de l’eclíptic més allunyats de l’equador. El moment que el sol passa per aquests punts són dos moments de l’any: el solstici d’estiu i el solstici d’hivern.El dia 21 de juny es produeix el solstici d’estiu. Aquest dia, a l’hemisferi nord, el sol descriu la trajectòria aparent més llarga i arriba al punt més alt en relació a l’horitzó. Per això és el dia més llarg de l’any i el que tanca l’estació de la primavera i obre la de l’estiu. A partir d’aquest moment, els dies s’aniran fent més curts i calorosos.El dia 21 de desembre es produeix el solstici d’hivern. La nit és més llarga i comença l’hivern. A partir d’aquest dia el dia creix fins al pròxim solstici. D’aquests dos solsticis han nascut dues festes molt importants: Sant Joan i el Nadal.L’equinocci és el moment en que el sol passa per l’equador i en què el dia i la nit són d’igual durada en tots els punts de la terra. Els equinoccis es donen dos cops a l’any: l’equinocci de primavera (21 de març) i l’equinocci de tardor (21 de setembre). Són els dos moments de l’any que hi ha les mateixes hores de dia com de nit.

Posa’t a prova

logo hotpotatoes logo hotpotatoes logo hotpotatoes logo hotpotatoes
Els noms dels dies de la setmana Els noms dels mesos Qüestionari
fletxa_dretaFestes i tradicions fletxa_dretaL’organització del temps El calendari
fletxa_dretaTardor i hivern fletxa_dretaPrimavera i estiu fletxa_dretaAltres festes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s