Estats Units, anys 50. Jack (Hunter McCracken) és un nen que viu amb els seus germans i els seus pares. Mentre que la seva mare (Jessica Chastain) encarna l’amor i la tendresa, el seu pare (Brad Pitt) representa la severitat, ja que la creu necessària per ensenyar al nen a enfrontar-se a un món hostil. Aquest procés de formació s’estén des de la infantesa fins a l’edat adulta. És llavors quan Jack (Sean Penn) evoca els moments transcendents de la seva infància i tracta de comprendre quina influència van tenir sobre ell i fins a quin punt van determinar la seva vida.
Pel·lícula difícil, en què l’oïda, la vista i el tacte ajuden al sentiment i a la raó en la seva tasca de conduir, portant-la de la mà, la persona desorientada . Realment tota la pel·lícula es redueix a un flash-back de recerca i troballa, encara que els punts de vista siguin canviants … perquè tot és un record del Jack madur (penetrant i profunda mirada d’un excel·lent Sean Penn) que tracta de trobar el moment en què es va allunyar de Déu, motiu pel qual ha de desfer el camí de la seva vida, baixar de l’arbre fins a trobar les arrels en el que és permanent. Aquestes veus i aquestes imatges són, en realitat, una oració perllongada i queixosa a Déu, per descobrir que “sempre m’has estat trucant” … encara que per molts anys hagués seguit el camí de la naturalesa, com també havia fet el seu pare.
Estem davant d’una obra mestra del cinema espiritual. Formalment innovadora, pel que fa a la narració fílmica de la fe cristiana, ja que presenta una història personal-familiar de pecat i de gràcia amb una perspectiva d’universalitat que es desplega en abundants símbols i referències musicals de la tradició religiosa. Especialment suggerent resulta la presència intermitent del llenguatge orant dirigit a Déu que transcendeix la pura narració horitzontal.
La major dificultat rau en la complexitat d’un muntatge. Actua amb diferents registres que s’acompanyen d’una profunditat teològica inusual donada l’amplitud de temes que aborda com ara el sentit del sofriment innocent, l’origen en la bondat de la realitat, la densitat i diferents registres del pecat i la seva transmissió social, la transparència resistència i victòria de la Gràcia, la possibilitat de la conversió com gir cap a l’esperança, l’ofrena de lloança com acceptació agraïda per l’amor diví i el més enllà com consumació personal i comunitària en Déu. Aquest recorregut globalitzador per l’antropologia cristiana es realitza protegint el misteri de Déu que únicament apareix representat per l’esbarzer ardent del Gènesi que acompanya la narració com flama d’amor viva.
deltoni matèria 