Un home, Alekséi, a qui no se li destapa el seu rostre d’adult en tot el film, únicament es pot desxifrar el seu tors damunt d’una llitera al final del mateix, parla amb la seva dona sobre la seva situació actual i els motius pels quals s’han distanciat. En aquest sentit, la pel·lícula és una evocació contínua de records i sentiments que viatgen en diferents temps sense ordre aparent: la relació amb la seva mare, la seva infància… que es barregen amb material fílmic de noticiari sobre la Guerra civil espanyola, la Segona guerra mundial i l’enfrontament entre la URSS i la Xina per l’illa Damanski. A la pel·lícula sonen poemes escrits i recitats per Arseni Tarkovski, pare del director. Retrata un passat que és el seu, però també el d’un país i el de l’esdevenir mundial.
L’estructura especular de l’argument de la pel·lícula es veu potenciada per la interpretació d’una mateixa actriu, Margarida Térejova, en els papers tant de la mare de Alekséi com la de Ignat.
deltoni matèria 