Un grup de sis persones, sense saber per què, es troba tancat en una presó surrealista, un laberint sense fi constituït de peces cúbiques comunicades i equipades amb trampes mortals. El policia, l’arquitecte, l’estudiant de matemàtiques, la psiquiatra, l’expert en evasió i l’autista captius no saben més que una sola cosa: cadascun posseeix un do particular que, combinat als altres, els pot ajudar a evadir-se. A mesura que la por creix, els conflictes personals i les lluites de poder s’amplien. Els caldria tanmateix aconseguir associar-se per escapar a una mort certa.
Vincenzo Natali va portar al cinema allà per l’any 1997 l’original “Cube” una cinta que barrejava ciència-ficció amb elements de terror. No es pot negar que “Cube” sigui una pel·lícula claustrofòbica, de situacions angoixants i fins i tot, amb els elements del més pur terror psicològic.
Sense cap raó i sense explicació cap, el director ens fica en la pell d’un grup de protagonistes que no es coneixen i que no saben com han pogut arribar a l’interior d’un misteriós lloc, una mena de cub que conté una sèrie de trampes a llarg de les seves estances. És aquesta història, tan “paranoica” la que ens mantindrà en suspens al llarg de tot el metratge, durant el qual estarem pendents d’endevinar com han arribat allà i quina és la raó. La cinta conté uns senzills decorats, una bona fotografia (la barreja de foscor amb colors blaus o fins i tot aquestes estances de to groc), bons efectes especials (a destacar les trampes) i unes interpretacions correctes (de les quals es destaca el personatge autista, sens dubte el millor).
deltoni matèria 