El 1984 el director alemany Phillip Gröning va demanar permís a l’Ordre dels Cartoixans per rodar una pel·lícula a l’interior d’un dels seus monestirs. Li van dir que era massa aviat. Potser més endavant. Setze anys després va rebre una trucada. Havia arribat l’hora …
Els preparatius van portar dos anys, el rodatge un i la postproducció 2 més. Han passat, per tant, vint anys fins la seva completa finalització. El Gran Silenci mostra, per primera vegada, el dia a dia dins del “Gran Chartreuse”, el monestir de referència en els Alps francesos de la llegendària Ordre dels Cartoixans.
Presentada al Festival de Venècia i premiada al Festival de Sundance (Gran Premi del Jurat) i en els Premis del Cinema Alemany (Millor Documental), el film ha estat un gran esdeveniment cultural a Alemanya, Itàlia i Àustria, on ha obtingut gran èxit entre públic i crítica. Una pel·lícula austera, propera a la meditació, al silenci, a la vida en estat pur. Sense música, exceptuant els cants dels monjos, sense entrevistes, sense comentaris, sense material addicional. Cent seixanta minuts de cinema en silenci…
deltoni matèria 