4. Quins objectius persegueixen els cristians en la seva vida?

La condició humana en el món d’avui

Aquest text, “La condició humana en el món d’avui”, és un petit fragment de l’Encíclica “Gaudium et spes” fruit del Concili Vaticà II i, encara que data de l’any 1965 aproximàdament, pot ser un bunt punt de partença per avaluar quins són els objectius que ha de perseguir la humanitat o, si més no, quins objectius persegueixen els cristians en la seva vida.

Esperances i angoixes

4. (…) El llinatge humà es troba avui en un període nou de la seva història, caracteritzat per canvis profunds i ràpids, que s’estenen progressivament a tot l’univers, provocats per la intel.ligència i l’activitat creadora de l’home, repercuteixen en el mateix home, en els seus judicis i en els seus desigs individuals i col.lectius, en les seves maneres de pensar i en el seu comportament tant de cara a les coses com de cara als homes. De manera que ja podem parlar d’una veritable metamorfosi social i cultural, que arriba a influir en la mateixa vida religiosa. Com s’esdevé en tota crisi de creixença, aquesta transformació no es produeix sense grans dificultats. Així, mai el poder de l’home no ha estat tan gran com als nostres dies però l’home no aconsegueix pas sempre de posar-lo al seu propi servei. Es coneix millor, fins en les seves profunditats, però ben sovint esta més insegur d’ell mateix. Descobreix a poc a poc les lleis de la vida social, però vacil.la sobre les orientacions que cal imprimir-li.

Mai la humanitat no ha disposat de tantes riqueses, de tantes possibilitats, de tanta potència econòmica. Així i tot, una molt gran part de la humanitat encara passa fam i misèria, i són una massa innombrable els qui encara no saben de llegir ni d’escriure. Mai els homes no havien tingut un sentit tan agut de la llibertat com avui i, en canvi, van apareixent noves formes de servitud social i psíquica. Mentre el món adquireix una consciència tan clara de la seva unitat i de la dependència recíproca dels uns i dels altres en la solidaritat necessària, es veu al mateix temps atroçment esquarterat per una oposició de forces en presència, ja que persisteixen encara aspres dissensions polítiques, socials, econòmiques, racials i ideològiques, amb el perill que una guerra ho arrasi tot. Mentre la comunicació de les idees va en augment, les mateixes paraules que serveixen per a expressar uns conceptes de gran transcendència tenen un sentit força diferent en les distintes ideologies. En fi, hom busca afanyosament una organització més perfecta dels afers temporals, sense, però, que tingui lloc paral.lelament un progrés espiritual.

Uns canvis profunds

5. La commoció actual dels esperits i la transformació de les condicions de vida estan lligades a una revolució global, que en el camp del pensament tendeix a la preponderància de les ciències matemàtiques, naturals i humanes, i en el camp de l’acció a la preponderància de la tècnica, nascuda d’aquestes ciències. L’esperit científic ha modificat profundament l’ambient cultural i les maneres de pensar dels homes. La tècnica està en vies de transformar la faç de la terra i ja persegueix la conquesta dels espais interplanetaris.

Àdhuc sobre el temps la intel.ligència humana eixampla d’alguna manera el seu imperi: de cara al passat, per la coneixenca de la història; de cara al futur, per la prospectiva i la planificació. Els progressos de les ciències biològiques, psicològiques i socials no sols permeten a l’home de conèixer-se millor a si mateix, sinó que l’ajuden a influir directament damunt la vida dels pobles a través de mètodes tècnics. Al mateix temps la humanitat cada dia es preocupa més de sotmetre a les seves previsions el seu propi increment demogràfic.

La mateixa història s’accelera a un ritme tan ràpid que amb prou feines hom la pot seguir. Es crea un medi ambient humà únic, que ja no es diversifica com si fossin històries separades les unes de les altres. La humanitat passa així d’una concepció nés aviat estàtica de l’ordre a una concepció més aviat dinàmica i evolutiva, la qual dóna lloc a una problemàtica tota nova que reclama noves anàlisis i noves síntesis.

Les aspiracions més universals de la humanitat

9. Mentrestant, va creixent el convenciment que la humanitat pot i deu no solament reforçar més i més la seva senyoria damunt les coses creades, sinó també que depèn d’ella d’instituir un ordre polític, social i econòmic que estigui cada dia més al servei de l’home i ajudi individus i grups a afirmar i enriquir la dignitat que els és propia.

Això n’emmena molts a reivindicar acèrrimament aquells béns dels quals tenen una viva consciència de veure’s frustrats per una injustícia o una repartició desigual. Les nacions en vies de desenvolupament com les arribades fa poc a la independència desitgen participar en els avantatges de la civilització moderna, no sols en el camp polític sinó encara en el camp econòmic, i tenir lliurement el seu paper en el món. Al costat d’això, però, es va augmentant el seu retard i ensems, molts cops, la seva dependència, econòmica i tot, envers les altres nacions més pròsperes i que progressen més de pressa. Els pobles oprimits per la fam interpel.len els pobles més rics. Les dones, allà on encara no l’han obtinguda, reclamen la igualtat de dret i de fet amb els homes. Els obrers i els agricultors volen no solament guanyar-se la vida, sinó encara desenrotllar la seva personalitat amb el seu treball i fins i tot participar en l’organització de la vida econòmica, social, política i cultural. Per primera vegada en la història de la humanitat, tots els pobles han arribat al convenciment que els beneficis de la civilització poden i han d’estendre’s a tothom.

Les grans qüestions de la humanitat

10. (…) Malgrat això, davant l’evolució actual del món, cada dia són més nombrosos els qui es posen o perceben amb renovellada agudesa les qüestions més cabdals. Que és l’home? ¿Quin sentit tenen el dolor, el mal, la mort, els quals continuen subsistint malgrat que s’hagin fet tants progressos ? ¿ On treuen cap aquests resultats pagats a un preu tan car? ¿Què pot aportar l’home a la societat i què pot esperar d’ella? ¿Què vindrà després d’aquesta vida terrenal?

Ara bé, I’Església creu que el Crist, mort i ressuscitat per tothom, dóna a l’home, mitjançant el seu Esperit, llum i força perquè pugui respondre a la grandesa de la seva vocació;i que no hi ha sota el cel cap altre nom donat als homes, en el qual hàgim de salvar-nos. Creu igualment que la clau, el centre i el fi de tota la història humana es troben en el seu Senyor i Mestre. L’Església proclama també que per sota de tot el que canvia hi ha moltes realitats immutables: aquelles que tenen el seu últim fonament en el Crist, que és el mateix ahir i avui i pels segles. És, doncs, a la llum del Crist, imatge del Déu invisible, engendrat abans de tota la creació, que el Concili vol adrecar-se a tothom per fer llum en el misteri de l’home i col.laborar en la recerca d’una solució als principals problemes del nostre temps.

Dibuix de Sergi

Activitat: L’objectiu dels cristians

Després de llegir i comentar el text a classe, redacta un paràgraf explicant quin és l’objectiu que els cristians persegueixen en la seva vida.

Formulari de resposta

També, en el text anterior, hem pogut esbrinar quin era l’objectiu que perseguia la humanitat sencera: “instituir un ordre polític, social i econòmic que estigui cada dia més al servei de l’home i ajudi individus i grups a afirmar i enriquir la dignitat que els és propia“. Aspiració que es comença a concretar en els objectius del mil·leni fixats per les Nacions Unides pel segle XXI.

Set principis de saviesa per als estudiants del futur

estudiants futur

Objectius de Desenvolupament del Mil·leni

8 objectius

“El progrés tècnic i material dóna eficàcia i abast al projecte cristià de millorar el món”. Aquesta afirmació posa de relleu que, avui dia més que mai, existeixen les possibilitats per fer realitat una societat més justa, solidària, pacífica i fraternal.

Per una banda, el cristianisme pretén erradicar la injustícia, la desigualtat, la violència i el desamor que hi ha al món; i, per l’altra banda, els avenços tecnològics ens donen la possibilitat de conèixer, en l’espai i en el temps, on són i quines són les mancances de la societat i ens ofereixen, al mateix temps, la possibilitat d’actuar d’una manera eficaç i eficient. Gràcies al progrés material podem canviar les coses que van contra la dignitat i el bé comú de la humanitat i, gràcies al cristianisme (o l’ètica/filosofia), la humanitat es va conscienciant i sensibilitzant respecte a aquestes deficiències creant una nova voluntat de canvi.

Podem provar de fer realitat una d’aquestes passes:

  • 1a: saber quins són els problemes;
  • 2a: tenir la voluntat de solventar-los; i
  • 3a: posseir la capacitat de fer-ho,

tan necessàries per canviar i millorar el món cercant a la premsa una notícia com la següent, que ens faci coneixedors d’alguna de les situacions d’injustícia i misèria que existeixen.

Exemples de notícies que il·lustren el 1r pas

La persecució a què són sotmesos els cristians en alguns països del món, com a Nigèria:

HOLOCAUSTO-EN-NIGERIA

La situació en què viuen els treballadors estrangers a Qatar:

qatar-treball

El documental “Invisibles” també ens fa veure quines són les realitats injustes del nostre món que cal transformar:

invisibles

Els tràgics fets que acompanyen les rutes dels immigrants:

ceuta

O bé la tragèdia que actualment succeeix a Síria, on 6,5 milions de persones s’han hagut de desplaçar i marxar del seu propi país.

nen siria

icona web icona web
Bajando líneas. Una dosis de realidad indigerible Per un món millor. Quatre mirades al món que ens ha tocat viure

Activitat: Notícia de premsa

Cerca una notícia a la premsa on detectis una situació d’injustícia social, conflicte entre persones o bé desequilibri entre pobles. Fes arribar el link juntament amb un petit comentari.

Formulari de resposta
fletxa_dretaLa religió i el progrés material
fletxa_dretaEls mites occidentals sobre l’origen del progrés fletxa_dretaLa interpretació espiritual de l’evolució L’objectiu dels cristians
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s